Avui la Laura ens ha obert una altra finestra al món amb dos nius i uns quants ous de gallina i guatlla. Una rica, apassionada i sensible conversa plena de seguretats, incerteses, hipòtesis, somnis i experiències personals els ha portat a posar els ous i els nius sota el radiador, dins d’una caixa i amb una manteta perquè estiguessin ben calentons. Algú ha necessitat escriure en la tapa de la caixa «no tocar», uns altres anaven demanant cada poquet temps si ja haurien nascut els pollets mentre d’altres explicaven als infants que no havien estat presents el misteri d’aquella caixa sota el radiador.
Es podia respirar una voluntat compartida: crear més Vida a l’aula; que els pollets trenquin la closca i surtin a jugar amb nosaltres.
Són una llopada màgica que cada dia ens recorda que «la Vida es para asombrarse».
