Els dimecres, a l’aula de Llobets i Llobetes, és dia de compartir notícies d’actualitat. A casa els grans parlen de coses: el volcà Cumbrevieja, l’incendi de la Plaça del Camp, el canvi de la gestió de les deixalles a Llobera, les troballes de noves restes de dinosaures i darrerament d’una guerra que ha començat a un país anomenat Ucraïna. Nosaltres els escoltem conversar sobre aquests temes o ens informem de les mateixes notícies a l’InfoK.
Aquests dies moltes persones han fugit d’Ucraïna des que va començar una guerra. Són milers i milers d’ucraïnesos, principalment dones i nens, que han marxat del seu país fugint d’una guerra i que ara intenten començar de nou la seva vida a un altre país. La situació és tan trista que molta gent de Catalunya ha decidit ajudar aquestes persones.
Aquesta notícia ens està ocupant molts dimecres de debat i de preguntes interessants, que ens ajuden a conèixer, entendre i saber més coses del món que ens envolta. La guerra no es fàcil d’entendre.
A la catifa, els infants, es fan preguntes a les quals intentem buscar resposta:
- Per què hi ha una guerra? Quan durarà?
- Per què aquestes persones no es queden al seu país i fan fora als dolents?
- A on van les persones que poden marxar?
- Per què hi ha ucraïnesos que volen venir a Catalunya?
- La guerra pot arribar a Llobera?
- De quina manera podem dir que parin?
- Com els podem ajudar?
Altres preguntes sorgeixen de la mestra. Ens ajuden pensar i a crear opinió.
- Com creieu que se senten els nens i les nenes que han hagut de marxar del seu país?
- Què creieu que és el pitjor d’una situació com aquesta?
- Què podem fer per la gent que ha de marxar del seu país?
- Què hauríem de fer perquè no hi hagués més guerres?
Cada un dels infants parteix de sabers diferents: alguns han tingut converses a casa sobre aquest fet; altres han notat que els grans estan preocupats; i altres, és la primera vegada que ho escolten.
Parlar de guerra amb els infants no és gens fàcil. Alguns experts ens aconsellen com fer-ho: els infants han de conèixer que passa al món, no cal amagar-ho; han de trobar un espai de confiança on poder parlar de tot; han de poder trobar respostes als seus neguits siguin quins siguin; els adultos hem de situar-los on és el conflicte per entendre que ells aquí a Catalunya estan segurs; cal protegir-los d’algunes imatges que poden ferir la seva sensibilitat; i sobretot, cal aprofitar aquestes converses per parlar de pau i solidaritat.
Estem segurs que les estones de diàleg sobre Ucraïna perduraran durant dies malauradament. Però els docents intentem que l’escola esdevingui un lloc de confiança per acompanyar els seus neguits.
