Fa una setmana que la Llopada ha augmentat en dos la família. Després de 22 dies, aproximadament, van néixer aquest dos pollets gràcies a la incubadora que els proporcionava l’escalfor i la humitat que necessitaven. Més enllà de la tecnologia tenim present tota la força, el seguiment, la il·lusió, les preguntes, la cura i l’amor d’uns infants que miren la Vida amb curiositat i admiració.
Durant aquesta setmana han habitat un espai acollidor a l’escola on reben aigua, menjar, escalforeta i molta atenció i observació per part de la Llopada. El dimecres després de fer una llista amb els noms que els hi agradaven, van fer un sorteig per triar-ne dos sense saber encara si són gallines, galls o un de cada. «Si algun pollet és una gallina jo li posaria Riua.» «Encara no ho podem posar perquè encara no sabem si seran gallines»… L’atzar va fer que sortís un nom femení i un altre masculí: la Boleta i el Guapo. En el transcurs d’aquesta activitat es van generar algunes preguntes i opinions que em fan pensar, com adulta, per què fem el que fem. «Per què els hi hem de posar un nom?.» «Per què no podem dir cadascú el nom que ens agrada quan ens adrecem als pollets?.» «A mi no m’agraden els noms que han sortit en el sorteig.»
El cicle de la Vida també acull la mort i els pollets no nascuts també van generar curiositat de manera natural i espontània. Vam sortir a l’exterior amb uns 12 ous de pollets no nascuts i 1 ou d’aigua, una mà de morter, unes safates de plàstic, unes lupes i unes pinces. Els infants, uns des de molt a prop i uns altres des de la finestra, van poder comprovar les diferents fases en les que s’havien quedat els ous amb pollet i l’ou d’aigua. «S’està formant una miqueta.» «Potser estava a punt de néixer i com l’endemà el vam moure…» «Com un ou ferrat!» «A vegades es moren amb un ull obert… Una cabra ‘marrona’ que era la meva estimada es va morir així.» «Cóm és que els ous de gallina de color blanc han sigut morts més grans?»
El dijous engeguem el matí fent hipòtesis sobre quin dels dos pollets pesarà més. A primera vista la majoria opinen que el Guapo és una mica més gran. És el primer dia que els traiem de la caixa i, amb peces de construcció, els hi fem unes places ben boniques per poder observar-los de més a prop. Primer juguem amb una balança tipus romana per comprovar si el que a priori pensàvem era cert. I a l’endemà fem servir una balança electrònica de cuina per conèixer el pes exacte de cadascú. El resultat va ser aquest: amb un pes ploma de 43 grams, el Guapo; i amb un pes ploma de 41 grams, la Boleta.
Gràcies a tothom per aportar el seu granet en aquesta aventura que continua…
