Com és la lluna?

L’Andrea, en la seva intervenció, ens obre una nova finestra cap a l’aprenentatge amb l’objectiu de seguir incentivant l’interès i la curiositat que els infants mostren pel món . Tenint a la lluna com a protagonista del viatge, anem conversant i dialogant per anar responent certes preguntes, fer hipòtesis i connectar amb allò que tenim més present; un bonic acompanyament per fer-los conscients de les seves idees.

Aquí us deixem un petit tastet de com l’estem descobrint…

Conversa inicial.

Sabeu que és això? (l’Andrea,ensenya una lluna petita amb volum)

Mina: una lluna.

Rita: un planeta.

Ivó: no, els planetes no són així.

Mina: els planetes són rodons i tenen més parts que són de colors, de color verd, blau,..

Rita: són boletes.

Mina: però no són de color blanc.

Pep: els planetes són això…un planeta és tot això d’aquí… m’ho va dir el meu pare.

Mina: és una lluna perquè els planetes tenen una part de color verd,blau,…

( Encenem la lluna i es va passant)

– I si no és un planeta, és una lluna, oi que si Mina? De quin color és la lluna?

Pep: ja ho sé…perquè quan s’apague és quan tu dorms, fa por i dorms amb la llum oberta, em sembla…

Quan surt la lluna? (Andrea)

Mina: a la nit.

Pep: però amb aquesta lluna podríem fer llum.

La lluna lluna fa llum o no? (Andrea)

Mina: si, de color blanca.

Ivó: no, només el sol.

I de quina forma és la lluna? ( Andrea)

Rita: blanca.

Ivó: és grisa perquè està feta de pedra.

Està feta de pedra? (Andrea)

Ivó: si perquè és grisa.

Pep: no, no està feta de pedra… és de fusta.

Mina: jo crec que de plàstic.

Pep: i de ciment.

Observant la lluna de dia durant dos dies consecutius….

Pep :Està molt més tallada que ahir…sembla un tall de síndria.

                   

Reproduint els craters de la lluna. Sobre un terra de farina deixem caure un seguit de boles de diferent mida i pes. Després amb molta cura anem aixecant les boles i observant la forma que han deixat.

Pep: sembla com un meteorit així…tirant-les.

Ivó: si, com si aterressin a la neu.

           

La conversa inicial ens porta a fer una proposta amb diferents materials per «construir» la nostra pròpia lluna plena.

     

Al acabar de llegir un conte…

– Us convidem a mirar el cel aquesta nit i observar quina forma te la lluna ( Ana)

Aloma: estarà plena?… Així que sembla una panxa gordota? (assenyalant els dibuix)

Mina: I què és això? (assenyalant el dibuix )

La terra ( Andrea)

    

Mirem el vídeo educatiu «Les fases de la lluna» i el vídeo del conte que tenim en format paper a l’aula « De què fa gust la lluna?»

El nostre viatge continuarà…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>