Peluixos solidaris

Maria Àngels Taribó13/04/22  

A l’escola de Llobera hem fet una recollida de peluixos per als nens i nenes d’Ucraïna que s’han refugiat al nostre país. Un peluix, és una joguina tova en forma d’animal, que proporciona una sensació de protecció als infants i els possibilita obrir la seva imaginació a través del joc.

Marxar d’un país a corre cuita fugint d’una guerra no ha de ser gens fàcil. Arribar a un país on es parla un altre idioma, en una casa que no es la teva, tampoc. I els infants de Llobera hem pensat que aquests peluixos els poden proporcionar una mica d’alegria, un motiu per somriure, una opció per abraçar i per jugar dins d’aquest desconcert.

Avui, dia 13 de març, aquests peluixos han arribat a Guissona, on hi ha un centre de coordinació humanitària, per abastar a les famílies nouvingudes d’aquells elements que poden facilitar la seva arribada: se’ls proporciona roba, elements d’higiene, mantes, aliments i altres elements de primera necessitat.

Esperem que aquests peluixos que hem recollit a la nostra escola, els ajudin a sentir-se una mica millor.

Fotografia: Els mes menuts fent recompte de la recollida.

Dolça mona de pasqua

Maria Àngels Taribó13/04/22  

Dijous a la tarda vam fer el taller de creació de mones a l’escola. Pa de pessic, melmelada de maduixa i una bona dosi de xocolata van ser els ingredients elegits per fer la mona de pasqua a l’escola. Al damunt ous de xocolata i plomes de colors com mana la tradició.

Aquest pastís, és una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat i es sol menjar el diumenge i el dilluns de Pasqua. Però a l’escola hem creat la nostra pròpia tradició.

Fem la mona el penúltim dia abans d’iniciar les vacances de pasqua. Totes les mans hi participen. Mentre uns unten la melmelada, els altres la decoren; mentre uns punxen les plomes, els altres planten els ous. Entre tots ho fem tot. I el divendres, el darrer dia d’escola, seiem tots junts per compartir aquest esmorzar tant dolç.

Comencen uns dies de descans abans d’iniciar la darrera part del curs. I amb un dolç gust de boca us desitgem a tots i totes feliç descans i bona pasqua!

 

L’actualitat d’Ucraïna ens commou!

Maria Àngels Taribó29/03/22  

Els dimecres, a l’aula de Llobets i Llobetes, és dia de compartir notícies d’actualitat. A casa els grans parlen de coses: el volcà Cumbrevieja, l’incendi de la Plaça del Camp, el canvi de la gestió de les deixalles a Llobera, les troballes de noves restes de dinosaures i darrerament d’una guerra que ha començat a un país anomenat Ucraïna. Nosaltres els escoltem conversar sobre aquests temes o ens informem de les mateixes notícies a l’InfoK.

Aquests dies moltes persones han fugit d’Ucraïna des que va començar una guerra. Són milers i milers d’ucraïnesos, principalment dones i nens, que han marxat del seu país fugint d’una guerra i que ara intenten començar de nou la seva vida a un altre país. La situació és tan trista que molta gent de Catalunya ha decidit ajudar aquestes persones.

Aquesta notícia ens està ocupant molts dimecres de debat i de preguntes interessants, que ens ajuden a conèixer, entendre i saber més coses del món que ens envolta. La guerra no es fàcil d’entendre.

A la catifa, els infants, es fan preguntes a les quals intentem buscar resposta:

  • Per què hi ha una guerra? Quan durarà?
  • Per què aquestes persones no es queden al seu país i fan fora als dolents?
  • A on van les persones que poden marxar?
  • Per què hi ha ucraïnesos que volen venir a Catalunya?
  • La guerra pot arribar a Llobera?
  • De quina manera podem dir que parin?
  • Com els podem ajudar?

Llegeix més»

Llegir ens fa més lliures

Maria Àngels Taribó22/03/22  

A l’escola de Llobera fa temps que la lectura és un dels pals de paller de la nostra vida, l’hàbit lector és present i el gaudi de la lectura en veu alta és viscut per a tothom amb engrescament i il·lusió. Posar-nos davant del faristol i començar a encadenar paraula rere paraula per comunicar els nostres textos és una de les activitats que té llista d’espera a l’aula. Tothom vol llegir, ser escoltat i escoltar activament. I a més dels nostres textos, llegir allò que han escrit altres i que trobem en els llibres, sol ser font de plaer i d’aprenentatge.

Per anar més enllà vam decidir participar en el 18è Certamen de Lectura en Veu Alta, organitzat per la Fundació Enciclopèdia Catalana i el Departament d’Educació, a nivell de tot Catalunya. Llobera, el passat dijous 17 de març hi va participar, en les categories de Grumets Vermells, amb el Manel Jaques González de representant, i Grumets Verds, on la representant va ser la Júlia Rendé Pelfort. Va ser una experiència enriquidora i positiva. Llegeix més»

Com faries una torre molt alta?

Maria Àngels Taribó16/03/22  

Llobatons i Llobatones (EI3- EI4) i els Llobets i Llobetes (EI5- CI1) hem compartit una mateixa pregunta “COM FARIES UNA TORRE MOLT ALTA?” i hem posat la ciència i l’observació a prova per buscar-ne una resposta.

Durant les dues sessions asincròniques les preguntes ens han portat a diferents moments:

Abans de la sessió, els Llobatons han fet algunes hipòtesis amb la pregunta quina serà la torre més alta?

– “La de les cadires perquè n’hi ha més que totes aquestes”- diu la Mina.

– “Guanyarà l’arc de Sant Martí perquè té moltes peces i es comença del més petit al més gran”- comenta l’Ivó.

– “La del Cesc perquè té moltes peces, més que nosaltres”- aporta el Pep.

-“La de la Mina perquè té moltes peces”- segueix la Bet.

– “La de les cadires perquè hi ha moltes cadires”- afirma el Biel.

Un cop ens hem posat a construir, les emocions han estat les protagonistes: entre els infants es respirava moments d’alegria, de frustració , de repte, de superació, de satisfacció, de cooperació, de col·laboració, d’esforç, d’enginy, d’inspiració, d’admiració, de comprovació i de sorpresa!

Durant el procés hem recollit algunes converses. Els comentaris són interessants i ens ajuden a veure com els infants construeixen aprenentatge:

-“Mireu que alta la meva”- Rita.

– “Jo no puc… Aiiiii!”- crida la Bet.

– “Posa’l aquí amb molta cura”- li diu l’Ivó. Llegeix més»

Dijous gras a l’escola!

Maria Àngels Taribó10/03/22  

Com diu la tradició DIJOUS GRAS, BOTIFARRA FINS AL NAS! I així ho vam fer.

Al matí, gràcies a les famílies de l’escola, vam poder gaudir d’un bon esmorzar que seguia la dita al peu de la lletra: pa amb tomàquet i botifarra d’ou. Amb les brases enceses i la taula parada, infants, mestres, les famílies voluntàries i algunes persones del poble, vam celebrar el dijous gras.

La gresca i la xerinola també ens va acompanyar a la tarda i, amb imaginació i enginy, vam convertit l’escenari del local social en una magnífica passarel·la de disfresses. Tot seguit, ball de carnaval.

Després de dos anys sense celebracions, els infants, les famílies i les mestres de l’escola gaudim de cada moment, amb ganes de viure i conviure.

Ens ho vam passar molt bé.

Podeu veure les fotografies clicant damunt les imatges!

Les Jornades Literàries més esperades

Maria Àngels Taribó10/03/22  

Les dies 17 i 18 de febrer els infants de la ZER el Solsonès vam viure de nou les Jornades Literàries. Després de l’aturada del curs passat a causa de la pandèmia, els infants de Llobera vam preparar les bosses per viure dos dies d’aprenentatges literaris i de convivència a la casa de colònies de La Carral.

Vam viure diferents tallers literaris, trobades de padrins i fillols, estones compartides amb els companys i mestres de les altres escoles i un munt d’experiències: jocs de nit, cançons, contes, teatres, la coneixença de l’Uriol Gilibets, estones d’esbarjo,…

Us deixem en forma de revista i vídeo un resum de les JJ LL que van fer els companys de Cicle Superior al seu taller. Cliqueu al damunt per veure’ls. Esperem que en gaudiu:

 

Com ha de ser un avió de paper?

Maria Àngels Taribó22/02/22  

Els dimarts al matí vivim estones d’observació i experimentació a l’aula dels Llobets i les Llobetes. Durant aquest trimestre, la proposta arriba en forma de caixa i es titula LA CAIXA DE PENSAR.

La proposta d’avui ha anat sobre avions de paper. L’objectiu és construir l’avió de paper que voli més lluny. I pensem: com ha de ser?

Els infants es posen a pensar i en treuen vàries hipòtesis:

  • Ha de tenir unes bones ales- diu el Lleïr.
  • Ha de tenir una punxa al davant- diu la Maria
  • Ha de tenir les ales grans- el Ton.
  • Ha de pesar poc- diu la Júlia.
  • Els avions de veritat pesen molt i volen- diu la Carla.

Obrim la caixa i aquesta conté alguns avions ja fets i fulls i cartolines per fer-ne de nous. Llegeix més»

Moments de materials

Maria Àngels Taribó30/11/21  

Avui toca materials a l’aula de Llobets. En aquest espai de temps els infants són els que prenen la iniciativa i l’autonomia del seu aprenentatge individual. L’aula s’organitza de manera que cadascú troba un racó per desplegar un material, treballar-hi, concentrar-se i dur a terme el que aquest ens proposa.

Cada infant agafa el seu pla de treball individual que han elaborat  conjuntament amb la mestra amb anterioritat. En aquest document l’infant porta el registre d’aquells materials que ha de dur a terme durant aquesta estona. Són materials que tenen a veure amb aprenentatges de llengua o de pensament matemàtic. També n’hi ha algun de vida pràctica  o de coneixements associats a l’entorn. Cada pla de treball és únic i s’elabora a partir dels interessos, de les necessitats i del nivell maduratiu de cada infant.

Llegeix més»

Observar, experimentar i comunicar

Maria Àngels Taribó07/11/21  

Els dimarts al matí, els infants del grup de Llobatons i el de Llobets vivim moments de ciència. L’objectiu d’aquestes sessions és oferir un moment i un espai d’aprenentatge, entorns estimulants de lliure circulació, on les nenes i els nens escullen activitats segons els seus interessos i les seves motivacions particulars. D’aquesta manera, construeixen aprenentatges seguint el seu propi ritme i el seu propi criteri: es desplacen per l’espai de forma autònoma, interactuen amb els materials, descobreixen les seves possibilitats i comparteixen les descobertes que fan amb la resta de companys. L’infant és el protagonista, decideix allò que vol fer sense demanar permís, sense por a equivocar-se, sense comparacions. La barreja d’edats que es fa en les sessions d’ambients afavoreix la col·laboració i l’ajuda mútua. 

Les mestres organitzem i revisem contínuament aquests espais amb l’objectiu d’estimular la curiositat i les vivències dels infants amb materials atractius, però la nostra presència dins de l’aula passa a un segon terme. Observen i vetllen perquè es respectin les normes. Acompanyem cada nena i cada nen en funció de les seves necessitats i només intervenim quan convé. Les mestres preguntem i promovem ocasions d’aprenentatge.

Mica en mica anirem introduint un segon objectiu: aconseguir que els infants facin o rebin preguntes interessants o preguntes provocadores que poden ser formulades per ells mateixos o per la persona adulta. Preguntes descriptives, causatives o predictives que han de dur a l’infant a crear hipòtesis, a experimentar o investigar, a comunicar els resultats i a formular noves propostes que portin a la millora. Llegeix més»