Art i Escola

Coordinadores: Siona Domènech i Maria Solà

QUÈ ÉS?

ART i ESCOLA és un programa que té com a fita promoure i posar en valor la presència de l’art a les escoles.

ART i ESCOLA està impulsat per ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, el Col·legi d’Arquitectes, Delegació dOsona, l’Escola d’Art i Superior de Disseny de VicExAbrupto, Fundació Privada Osona Formació i Desenvolupament, H. Associació per a les Arts Contemporànies, Idensitat, Materials Educatius, Morir de FríoPakdart, la Universitat de Vic i persones a títol individual. Es desenvolupa conjuntament amb els centres d’educació infantil, primària i secundària que, cada curs, s’hi adhereixen.

És per tant una iniciativa que estableix una xarxa de col·laboracions entre diferents institucions que treballen des de l’àmbit de l’art i l’educació, conjuntament amb centres educatius.

Parteix de la premissa que l’educació és part de la producció cultural i que l’art, entès des de la seva multiplicitat de formes contemporànies, pot proporcionar diverses eines útils per revitalitzar accions educatives.

Les persones que formen part de l’equip de treball estan vinculades a les institucions impulsores, i s’encarreguen de definir les línies globals del programa, així com assessorar sobre els continguts i la metodologia a les escoles que s’hi adhereixen.

ART i ESCOLA vol fomentar processos col·laboratius, conèixer el que s’està fent a les escoles en relació amb les arts, compartir-ho, contaminar els plantejaments i les metodologies entre els implicats, i portar a l’escola elements que formen part dels debats culturals actuals. En aquest cas les arts no són les manualitats, són un instrument articulador.

OBJECTIUS

• promoure i donar valor a la presència de l’art a l’escola.
• donar suport als docents per desenvolupar projectes transversals, mostrar i difondre els treballs que es realitzen a partir d’un eix temàtic comú.
• establir una xarxa de col·laboracions entre diferents entitats de l’àmbit de les arts i l’educació.
• compartir recursos, metodologies i mecanismes d’avaluació, mitjançant la relació entre pràctiques artístiques contemporànies i pedagogia.
• donar visibilitat als projectes i treballs que es realitzin en els centres educatius .

TEMÀTICA, DURADA I ESTRUCTURA DEL PROJECTE

En cada edició es proposa un tema prou ampli perquè es pugui treballar des d’àmbits com les ciències socials, ciències naturals, educació visual i plàstica, tecnologia, matemàtiques, informàtica… També es pot plantejar com un projecte interdisciplinari que es treballi des de diferents àrees i/o matèries.

Utilitzant qualsevol mitjà: vídeo, fotografia, pintura, dibuix, escultura, instal·lació… i en relació també amb altres arts com publicitat i disseny, noves tecnologies de la imatge, cinema, arquitectura, etc.

Els temes de les diferents edicions d’Art i Escola han sigut l’entorn, el temps, la xarxa, la llum i el buit. L’edició 2015-2016 treballarà entorn al Caos.

TEMPORITZACIÓ

El professorat participant és qui decideix el temps de dedicació al projecte amb l’alumnat. La proposta ha de tenir una mínima durada per poder plantejar un treball coherent. El procés de treball ha d’incloure una metodologia, uns referents i un resultat final per mostrar-se.

Els projectes han d’estar acabats abans de Setmana Santa.

ASSESSORAMENT

Es compta amb l’assessorament voluntari de persones relacionades amb les següents entitats:

ACVIC Centre d’Arts Contemporànies
Col·legi d’Arquitectes. Delegació d’Osona
Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic
Escola d’Arts Plàstiques de Torelló
Exabrupto
Fundació Privada Osona Formació i Desenvolupament – Departament d’educació artística
H.Associació per a les Arts Contemporànies
Idensitat
La Farinera
Materials Educatius

Morir de Frío
 
Pakdart

Universitat de Vic– Facultat d’Educació. Departament de didàctica de les arts i les ciències.
Altres assessors a títol individual

MOSTRA DEL PROCÉS DE TREBALL

a) Espai de comunicació on els alumnes explicaran com han portat a terme el projecte.
b) Exposició del procés de treball i dels resultats a ACVic Centre d’Arts Contemporànies.
c) Jornada d’intercanvi entre el professorat participant, amb l’objectiu de conèixer i compartir diferent maneres de treballar, enriquint així la pràctica educativa.
d) la pàgina web d’Art i Escola inclou la documentació gràfica de cada projecte aportada per part dels centres educatius participants.

CALENDARI

– Inscripcions obertes fins al 20 de setembre

– Jornada obertura del projecte: 5 d’octubre

– Treball a les aules fins el 7 d’abril

– Presentació del procés de treball i els resultats: [Text + Imatges + Material per a l’exposició] del 3 al 7 d’abril a ACVic

– Presentacions dels alumnes a l’Aula Magna de la Universitat de Vic i Jornada d’Intercanvi per a Professorat. Dies 25, 26 i 27 d’abril

– Inauguració de l’exposició. 4 de maig (a confirmar)

– Visites comentades gratuïtes a l’exposició: Maig i juny. Cal contactar amb ACVic per fer la reserva amb antelació.

 

TEMÀTICA: EL CAOS

Pel curs escolar 2016-17 Art i Escola us proposa treballar El Caos.
Aquesta temàtica es pot treballar des de molts àmbits i aspectes diferents dins els centres educatius i possibilita treballar temes potser menys comuns a l’escola.

La definició: La paraula d’origen grec Khaos fa referència a la confusió general dels elements i de la matèria abans de la creació del món. És el primer estadi de l’univers infinit. El caos implica un ordre i està vinculat a l’atzar.

Procés creatiu i Caos: Tot procés de creació artística és un intent d’establir ordre dins del caos. La dualitat entre ordre i caos s’expressa històricament en la dualitat de tota la història de l’art modern: TRADICIÓ I RUPTURA.
La creació artística comporta ruptura i novetat. Des de les avantguardes de principis i mitjans del segle XX fins al artistes contemporanis han fet trencaments radicals amb la tradició estètica i artística anterior. Crear és organitzar el Caos. En l’art com en la vida sempre s’oscil·la entre aquests dos pols; Vivim en un món caòtic i fragmentat, però és necessari posar-hi unitat i coherència.
I aquesta visió és molt present en les art plàstiques i visuals, la literatura, la música, el teatre, el cinema, la fotografia…

Artistes i caos: En el cubisme, el dadaisme i el surrealisme, la concepció de CAOS s’oposa a l’ORDRE. El desordre és atractiu perquè és contrari a les representacions estereotipades.
Alguns artistes representen el caos amb un extraordinari moviment vital. Hi ha diversitat d’artistes. Entre ells i sempre tenint en compte algunes de les obres que han fet:
Primers expressionistes (Kandinsky, Franz Mark , George Grosz…); Pollock i l’Accion Painting; W. De Kooning; Miró; Basquiat; Goya; Picasso; Sergio Prego; Myriam Mihindoy Oscar Kokoshka; K. Appel i els artistes del Grup CoBrA; els futuristes…
Més tardans com Barceló; Tàpies; els dadaistes, els artistes del moviment Fluxus, Wolf Vostell, John Cage (a destacar obres en què utilitza l’atzar: fourteen, o la performance amb Merce Cunnigam sobre Finnegans Wake de James Joyce.); Paul McCarthy; Gabriel Orozco; Kcho; Rirkrit Tiravanija; Jessica Stockholder; Sarah Lucas. Teresa Mulet (amb obres com Informe 24.763 o Cada-ver-es. Cada-vez-más)
El videoartista Nam June Paik; Matta-Clark. Artistes que també es mouen en l’art sonor com Carles Santos; Christian Marclay.

Teoria del Caos: La realitat que ens envolta està interconnectada. Cada partícula actua per modificar el comportament del mitjà que l’envolta, i no de forma independent.

Naturalesa i Caos: Una gran part de la Naturalesa està plena de desordre. Les turbulències de les aigües d’un riu, els moviments del foc, les línies de tensió geològiques…, són sistemes dinàmics, de tipus caòtic, desordenats i impredictibles.

Ciències físiques i Caos: Els replantejaments de la problemàtica del CAOS han fet reconèixer la seva existència en sistemes que es consideraven ordenats i estables com és el cas del Sistema Solar.

El Caos en la mitologia grega: En els relats grecs el CAOS és l’estadi primigeni del cosmos.

El caos al cinema contemporani: Moltes pel·lícules sobretot d’acció dels últims temps, tendeixen a narratives caòtiques, amb molta hiperactivitat de càmera, de plans curts successius, d’edició picada… De directors com Ridley Scott, Quentin Tarantino, Martin Scorsese o Tom Twyker.

Amb tot això; si parlem de caos podem parlar d’allò impredictible. Es pot tractar des del vesant més físic al més filosòfic. El Caos ens pot remetre a parlar de necessitats i mètodes de documentació, de classificació. De diferents formules i metodologies pedagògiques.
Podem parlar de la causalitat, de “l’efecte papallona”. Podem parlar de l’univers, Podem intentar percebre’l, analitzar-lo.
Podem tractar el caos des d’allò físic; des de la pintura, l’escultura o la ceràmica.
La improvisació del gest, del traç, del moviment. El podem buscar en el nostre entorn, en l’espai que habitem en la natura…
Sense equilibri amb l’ordre, el caos és moviment multi-direccional, és contrari a concentració. Pot ser una pèrdua de control i voluntat.
El caos ens pot permetre parlar de la societat. Des del nostre entorn més immediat fins a la situació social actual a nivell global. De diferents formes d’organització socials. El Caos és un tema d’actualitat.
Les noves tecnologies, les xarxes socials, porten implícit el caos. El cinema, la literatura, l’art contemporani, ens en parla constantment.

El caos és l’odre sense desxifrar.
Jose Saramago. Escriptor

Beneït sigui el caos, perquè és símptoma de llibertat.
Enrique Tierno Galván. Polític

Estic interessat en tot el que sigui revolta, desordre, caos, qualsevol activitat que sembli no tenir sentit. A mi em sembla que són el camí cap a la llibertat… en lloc de començar per dins, surto a fora i arribo a allò mental a través d’allò físic.
Jim Morrison. Cantant i compositor

Com més gran és el caos, més a prop està la solució.
Proverbi xinès.