El dijous 5 de març es va celebrar a la llibreria Abacus de Lleida la xerrada-debat “EL CEPEPC: Un model pedagògic en ple franquisme per a una societat democràtica”, un acte que va permetre recordar i reflexionar sobre l’origen i el llegat d’aquest moviment educatiu.
La conferència va anar a càrrec de Ricard Aymerich, coautor del llibre, exmestre, pare i director de l’escola Anxaneta de Mataró, que va oferir una mirada des de dins sobre l’experiència del CEPEPC (Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana). Durant la seva intervenció, Aymerich va explicar el context en què va néixer aquest col·lectiu en els darrers anys del franquisme i el paper clau que va tenir en la construcció d’un model educatiu compromès amb la llengua, la participació i els valors democràtics.
L’acte també va comptar amb la participació d’antics mestres, pares, mares i alumnes de les escoles Alba, Espiga i Sant Jordi de Lleida, que van compartir records, vivències i reflexions sobre aquella etapa, així com l’impacte que aquestes escoles van tenir en la renovació pedagògica i en la defensa d’una escola catalana, democràtica i oberta a la societat.
La trobada va servir també com a presentació a Lleida del llibre “El CEPEPC des de dins. La força col·lectiva d’una convicció”, una obra que recull testimonis i memòria d’un moviment educatiu que va contribuir de manera decisiva a la construcció de l’escola pública catalana tal com la coneixem avui.
L’acte va esdevenir un espai de memòria, reconeixement i debat que va posar en valor la força del treball col·lectiu i el compromís de mestres, famílies i alumnat amb una educació transformadora.
 |
 |
 |
La Xerrada-debat d’ahir sobre “El CEPEPC des de dins” protagonitzat pel Ricard Aymerich i la Gemma Masip (dos dels autors del llibre) i l’Emili Grau , la Mercè Albertí i el Josep Domínguez que van parlar de com ho van viure a l’Espiga, l’Alba i el Sant Jordi *va ser un èxit* des de molts punts de vista: l’assistència, el llibre, la conferència, les experiències viscudes, la participació, el retrobament de mestres pares i exalumnes, el lloc, els comentaris de la gent, la confluència de les tres escoles, l’ambient,… i fins hi tot el soparet posterior encarregat pel Xavier. Un èxit que podem afegir a tots els que organitzem amb aquell “esperit d’equip” que sempre ens ha caracteritzat. Enhorabona i gràcies a tothom.