– “Això és per tu, senyoreta”. Aquestes van ser les paraules de rebuda que em van fer un grup d’alumnes de P-4 quan els vaig anar a buscar a la seva aula l’altre dia. Una FLOR BLANCA, un somriure d’orella a orella i uns ulls que espurnejaven il•lusió i ho deien tot.
Per què no crear una activitat de llenguatge a partir d’aquell detonant?
– “Oh, per mi? Quina il•lusió! Quin regal més bonic, m’agrada molt!” vaig dir jo sorpresa.
I amb la flor com a principal protagonista ens vam dirigir tots cap a la meva aula.
Amb les mans entrellaçades, tots plegats van transportar la delicada flor i… és clar, a partir d’aquí vam començar a construir un diàleg molt enriquidor a través d’un fil conductor: el de les flors.
– “I què podem fer ara amb la flor?”
– “Podem agafar el got de plàstic que tens a sobre de la teva taula, senyoreta?” va preguntar un nen.
– “Molt bona idea, agafem-lo i posem la flor a dins. Però, i ara què?” Els hi vaig tornar a preguntar.
– “Ara necessita aigua, perquè les plantes mengen aigua”. Va dir algú.
– Però aquí no tenim aigüera, així que haurem de fer alguna altra cosa amb la flor.
– “Doncs juguem a m’estima, no m’estima…”
– “Amb què?”
– “Amb els pètals de la flor!”. Van exclamar tots.
Però quan un a un van començar a treure els pètals de la flor, se’n van adonar que hi havia tants i tants, i, a més a més, eren tan fràgils i petits que si no els abocaven a dins d’algun recipient els perdrien! Dit i fet, entre tots els van agrupar i els van deixar a dins d’una capseta de plàstic que hi ha a la classe.
Se’n van adonar de què eren tants els pètals que hi havia que era impossible comptar-los. Van comptar fins al 24, que ja és molt!
– “A veure quina olor fan?” va dir una nena.
– “Mmmm!” I olorant, olorant tots van ajuntar els caps.
Mireu quina foto més bonica va quedar! 
