L’escola Josep Maria Folch i Torres
La nostra escola està oberta i funcionant des de 1976.
L’escola Josep Maria Folch i Torres és una escola pública que depèn de la Generalitat de Catalunya. Es troba situada al Districte V de l’Hospitalet de Llobregat, que correspon als barris de Pubilla Cases/Can Serra.
Aquest és un barri molt poblat als anys 70 amb immigració procedent de la resta d’Espanya, especialment d’Andalusia. Va començar a perdre població des de l’inici dels anys 80, fins a la meitat dels 90, moment en el què comença a recuperar habitants degut, bàsicament, a la forta immigració que va rebre i que va canviar la seva fisonomia.
L’escola Josep Maria Folch i Torres va ser inaugurada l’any 1976 per necessitats d’una població en augment. Va començar a funcionar com una escola de dues línies fins el descens de població dels anys 80.
El curs 93-94 es va fusionar amb el CEIP Pau Picasso. Com la majoria d’escoles de l’Hospitalet es va ressentir del descens de natalitat i les aules van perdre ràtio. El curs 95 -96 es va perdre un P-3 i conseqüentment una aula cada curs , tal com tenia previst el Departament d’Ensenyament en el seu mapa escolar .
El curs 97-98 va tancar el CEIP Joaquim Costa i la majoria del seu alumnat va passar a la nostra escola (en aquest moment entra una professora de religió juntament amb alumnes del Joaquim Costa que feien aquesta assignatura. Fins aleshores no la impartíem en el nostre centre).
A conseqüència de l’arribada d’un gran nombre de persones migrades al barri, l’escola torna a augmentar el nombre d’alumnes i aules fins el curs 11-12 , moment en el què es torna a perdre un P-3. La causa principal la podem trobar en la forta crisi econòmica, fet que va propiciar una davallada en la immigració i, conseqüentment, en la matrícula del centre. Fins el curs 16-17 l’escola va anar perdent una línia per curs.
Però la demografia és canviant. Malgrat que a gairebé tots els municipis s’ha anat perdent població, a l’Hospitalet ha continuat arribant moltíssimes persones migrades, majoritàriament procedent del seus països d’origen. Per fer front a aquest increment de població s’han hagut d’ampliar línies a totes les escoles on hi havia espais.
La situació actual del centre a l’hora de redactar aquest document (curs 22/23) és que tenim tots els cursos amb doble línia excepte P3 i P4 d’educació infantil. La previsió és continuar mantenint un total de setze unitats (el curs 23/24 sortiran dos sisès i teòricament entraran dos P3). El manteniment d’aquest nombre d’unitats, però, el marcarà les necessitats d’escolarització del municipi i la política del Departament al respecte. Des de l’escola treballem i treballarem per mantenir la qualitat educativa siguin quines siguin les circumstàncies.
Però…qui va ser en Josep Maria Folch i Torres?
Josep Maria Folch i Torres
Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950). Fou el tercer d’una família de set germans. Féu estudis primaris als escolapis de Sant Antoni. Es dedicà a la fabricació de joguines en el negoci d’ebenisteria del seu pare. Abans dels vint anys col·laborava en “La Renaixença“. A conseqüència de les campanyes que sostingué en el setmanari nacionalista “La Tralla”, s’hagué d’exiliar a França des de 1905 a 1908 per no ésser processat. És en aquests primers anys quan escriu la part més important de la seva obra; entre d’altres, destaquem Lària (1904), Aigua avall (1907), Joan Endal (1909), L’ànima en camí(1910), El lluminós horitzó (1910) i Una vida (1910).
Quan tornà de l’exili s’abocà de ple en el conreu de la literatura per a infants i adolescents. Publicà Les extraordinàries aventures de Massagran i col·laborà en En Patufet, revista de la qual fou director fins a la seva desaparició. En aquesta mateixa revista, a partir de 1915 es publicaren les “Pàgines viscudes”, que constitueixen un veritable document de la vida de l’època. La seva producció en aquest camp és vastíssima; en destaquem Bolavà detectiu (1911), El gegant dels aires (1911) i La vida i els fets d’en Justí-Tant-se-val (1929). Creà la “Biblioteca Gentil” per a la qual va escriure durant quatre anys una novel·la al mes. Paral·lelament és autor d’una importantíssima producció teatral de la qual cal destacar Els pastorets (1916), La Ventafocs (1920) i La xinel·la preciosa (1917).
Tota aquesta activitat s’interromp l’any 1939: la Guerra Civil se li endugué la dona i un fill; també quedà afectat econòmicament ja que vivia de la seva obra d’escriptor. Es guanyà la vida en els últims anys venent els quadres que pintava. Folch i Torres havia estat capaç de captar per a la lectura un públic nombrosíssim i de totes les classes del país.
