Confiar en l’infant és un exercici bàsic per tal d’afavorir el seu bon auto-concepte i la seva autoestima.
Veure’s capaç de posar-se sol les sabates, penjar sol la seva jaqueta, la seva motxilla, poder anar sol al
lavabo, pujar i baixar escales amb seguretat, poder comunicar el que necessita, el que li ha passat, o amb qui vol jugar, és imprescindible per poder situar-se en l’entorn, en la societat.
En la comunitat que formem els infants, les famílies i les mestres, a la nostre escola, la confiança és el
nostre punt d’unió.
Confiem en els infants, sense presses i animant a la seva autonomia i podrem veure què són capaços de fer.
En l’actualitat, ens trobem més sovint del que imaginàvem, criatures que poden desbloquejar un mòbil,
per trobar el seu joc preferit, i en canvi no saben posar-se les seves sabates, o encara no poden anar sols al lavabo. Per l’ésser humà poder cobrir les seves necessitats de manera autònoma és imprescindible per poder viure i gaudir de vivències de benestar, que és el nostre principal objectiu a l’escola.
Per ajudar-los en aquest procés només necessitem una mica de temps, aprofitant tots els moments que el dia a dia ens ofereix. Per exemple, a l’hora de vestir-se al matí, on poden anar fent-ho sols, a l’hora
d’esmorzar, a l’hora de preparar-se la bossa per anar l’escola, o al sortir de casa per anar caminant
tranquil·lament cap a l’escola. També podem aprofitar l’estona de la tarda a casa, per preparar-se per
dutxar, posar-se el pijama, parar la taula per sopar… Sovint pot ser més adient tenir temps a la tarda per
poder fer aquestes rutines amb calma, que es transformen en aprenentatges d’autocura i autonomia, que omplir-se d’activitats, ja que, després amb el cansament de tot el dia , tot es fa més difícil, per les criatures i per nosaltres.
Confiem en ells, i confiem en les nostres capacitats d’acompanyar aquests primers anys a l’escola com
ells es mereixen.