A les acaballes de curs, no ens hem pogut estar de fer una nova animació lectora. Què hi podem fer? Ens encanta!

Ha estat un cop més a l’espai del porxo del pati, on els diferents grups bombolla hem tingut l’oportunitat de descobrir el llibre “L’arquitecte i l’arbre”, de Thibaut Rassat per a l’editorial Coco Books.

Per viure l’animació lectora com una “experiència una mica immerssiva”, el porxo de l’escola estava ambientat com el carrer d’una gran ciutat:

En aquest carrer, a la banda esquerra, hi havia una casa molt especial, la de l’Òscar: un arquitecte que tenia devoció per la bellesa de les línies rectes, i que creia que tot havia d’estar classificat, ordenat i organitzat: tot sota control!

A l’altra banda de la ciutat, segons l’Óscar: “en mig del caos”…

… un equip de paletes i la seva mestra d’obres estaven aixecant un edifici que l’arquitecte havia projectat: una construcció de tres plantes feta només amb línies ben rectes:

Aquest era el projecte:

I aquest l’edifici de tres plantes en construcció:

Un bon dia, quan tot semblava que anava rodat, l’Óscar va anar a comprovar que tot anava segons allò previst a la seva obra, però es va trobar que havia passat un fet inesperat, un autèntic desastre. Un arbre que feia molt de temps que vivia en el solar, havia caigut al mig de la sala d’estar de la tercera planta de l’edifici en construcció!

Quina seria la millor solució?

Tallar l’arbre?

O refer el projecte inicial per incorporar dins de l’edifici un arbre tort?

“Pensem, pensem… aquest curs hem REFLEXIONAT molt sobre el RESPECTE…”

Què us sembla si pregunteu als vostres fills i filles què va decidir l’Óscar i com va ésser el resultat final de la seva decisió?

Sense voluntat de fer cap “spoiler”, afegiríem que aquest àlbum il·lustrat ens mostra la convivència entre la ciutat i la Natura, ens fa reflexionar sobre com els humans podem adaptar-nos a l’imprevist, com descobrim que a partir del caos neix la nostra creativitat, i com podem entendre, respectar i estimar l’entorn.

Tots i totes hem escoltat molts atents la lectura d’aquesta història, a voltes ens ha fet riure, i també pensar… I en acabar, la Carme ens ha dit que desitjava que haguéssim gaudit de l’experiència, que aquesta activitat en animés a llegir, i que tenia pensat compartir amb nosaltres algun detall que ens deixés un bon regust de boca…

Però es veu que només tenia MAONS per oferir-nos!

“Maons, Carme?”

“Sí, sí. Maons!”

Ah! Maons!

Desitgem que vinguin més i més llibres a la Biblioteca, i que puguem viure noves activitats d’animació lectora!