Hola a tots i totes, com va?
Esperem que buscant per butxaques i racons l’energia positiva que necessitem uns i altres per tirar endavant…
Si remenem bé, encara n’hi ha…
Nosaltres, l’Eva i la Carme, també hi dediquem un temps a buscar energia positiva, i així anem descobrint que teníem alguns motius una mica adormits que serveixen per avançar. Ara els hem despertat!
I ves per on que pensant, pensant, aquests dies ens hem adonat que ens agrada molt fer abraçades a petits i grans, però darrerament no podem repartir totes les que desitjaríem, perquè els que en saben ens recomanen que ara no pot ser. Com que cada problema té una solució, hem decidit que cal actuar…
Us proposem que tots i totes preparem unes abraçades colorides, divertides i duradores per a aquelles persones a qui ara no els hi puguem donar: pot ser una per al padrí Cinto, o per a la tieta Enriqueta, o per a la iaia, o per als cosinets de Malgrat…
I com haurien de ser aquestes abraçades tan especials?
Doncs en forma de collar!
Sí, sí, de collar!
Us proposem que si aquest dies teniu una estona vaguerosa, busqueu per casa materials que es poden reciclar: cintes i cordills, agulles d’estendre roba, taps d’ampolles, botons, macarrons i galets de sopa, tubs de paper higiènic gastats…
Es tractarà que els decoreu amb els nens i nenes i que en feu collars…
Penseu que potser haureu de feu-ne una llista, i comptar quants n’hauríeu de “fabricar”!
Quan “tot això s’acabi”, abans de res serà hora de fer-nos les abraçades de veritat.
I tot seguit, obrirem portes i podrem anar a buscar a aquells i aquelles a qui hem trobat a faltar. Després de moltes manyagues, els posarem en forma de collar les abraçades que els volíem fer i que van quedar guardades per més endavant.
Serà més que un cordill o una cinta amb unes peces reciclades: serà un desig d’abraçada que no s’acaba mai…
Què us sembla si ens posem a treballar? Nosaltres ja hem començat:
Ah! I recordeu que de collars no n’hi ha per a homes i per a dones; només n’hi ha per a qui en vulguin portar…