El centre té definits els canals digitals per comunicar-se amb la comunitat educativa i l’ús de cada un. A més, també té definides les persones responsables de cada canal.

El centre té establert el procediment per fer l’acollida digital dels alumnes nous al centre.

Un percentatge significatiu de les famílies no utilitza de forma regular la plataforma de comunicació.

El centre vetlla perquè les seves bones pràctiques en tecnologies es difonguin a través del seu web.

L’ús de les tecnologies es troba reflectit en els diversos documents del centre (PEC, NOFC, PGA, programacions d’aula…).

El centre fa un seguiment dels usos d’Internet i, a partir d’aquesta informació pren decisions com, per exemple aplicar les pertinents mesures de filtració de contingut, blocatges en dispositius, etc.

Un percentatge significatiu de les famílies no és prou competent digitalment per poder fer el seguiment de feines dels seus fills/es (gestió del calendari, accés a tasques telemàtiques, etc.)

Tots els espais de treball del centre, molt especialment les aules, disposen de connectivitat a la xarxa del centre i a Internet.

Les aules ordinàries disposen d’un sistema de projecció amb un ordinador connectat a Internet.

El centre ha establert un protocol per a la resolució d’incidències tècniques (CRIDAR FORT: FEEEEEELIX). 😉

El centre encara no té un pla amb prioritats per a la renovació de l’equipament TAC.

El centre no té coneixement de l’equipament tecnològic de l’alumnat a la llar (connectivitat, ordinador i/o d’altres dispositius equivalents).

La tecnologia és present al centre de forma transparent. Se’n fa ús però sempre amb una finalitat metodològica clara.

El centre té concretada només  una part del desplegament de la competència digital de l’alumnat per cursos i per conceptes clau només de primer a quart.

Hi ha mecanismes de valoració global d’adquisició de la competència digital, però no n’hi ha d’avaluació de les diferents dimensions de la competència.