Aquest any, dins del projecte interdisciplinari “+100 anys d’escola”, hem volgut posar la mirada en els jocs i joguines d’altres temps. Cada grup d’infantil ha escollit el nom de la seva classe a partir d’aquesta temàtica, i el procés ha estat ben participatiu i emocionant!
A una de les aules, vam visualitzar diversos vídeos on es recollien les propostes que havien fet els infants. Després de veure’ls tots i comentar-los, per unanimitat es va escollir “la classe dels Putxinel·lis”.
Hem descobert que els putxinel·lis són uns titelles antics, fets sovint de fusta o roba, que s’utilitzaven per explicar històries i fer riure petits i grans. Representaven personatges divertits i sovint feien servir un llenguatge ple d’expressions populars.
En una altra aula, cada infant va portar o va escollir una imatge d’un joc o joguina que li agradaria que donés nom a la classe. Després, vam fer una votació manipulativa: cada nen i nena col·locava una peça al lloc de la seva preferència. Després de comptar els vots, amb 7 vots, el nom escollit va ser “la classe dels Tricicles”.
Antigament, els tricicles eren de metall i fusta, amb rodes grosses i sovint sense pedals, i eren una de les primeres maneres que tenien els infants d’experimentar la llibertat de moure’s sobre rodes.
Finalment, a l’altra aula, també vam fer una votació amb fotografies de diferents propostes. Cada infant feia una ratlleta per marcar el seu vot, i d’aquesta manera vam poder veure quin era el més popular. El nom guanyador va ser “la classe dels Cotxes de Fusta”.
Aquests cotxes, tan típics d’altres temps, eren fets a mà, amb rodes de fusta i detalls senzills. Sovint eren construïts pels mateixos adults o infants amb materials que tenien a casa, i eren joguines que despertaven la imaginació i la creativitat.
La importància d’aquest procés d’elecció del nom de la classe, no és només una activitat simbòlica: ajuda els infants a sentir-se part del grup, a participar activament i a aprendre a escoltar i respectar les opinions dels altres. Triar entre tots i totes, i acceptar el resultat fomenta la pertinença, la democràcia i la convivència des de ben petits.
