Al segle XIX, ajuntament i escola no disposaven d’un edifici propi i, per tant, ambdues institucions havien de compartir un local de lloguer. Els pocs ingressos del municipi feien del tot impossible invertir en la construcció d’un immoble nou destinat a escoles. Al llarg de l’últim terç del segle XIX, les escoles s’ubicaven en immobles arrendats per pocs anys i amb unes condicions higièniques mínimes. Entre el 1885 i el 1902 l’escola és ubicada en tres locals diferents: en un edifici del carrer de Figueres propietat de Pau Isern; en un immoble de Teresa Planes, on també hi havia habilitada una habitació com a sala d’actes de l’Ajuntament, i, finalment en un local propietat de Joaquim Peix.L’Ajuntament intentà en diverses ocasions habilitar un edifici propi per a les escoles, però el pressupost municipal era insuficient per cobrir-ne totes les despeses.
L’any 1910 es va sol·licitar una subvenció al Ministerio de Instrucción Pública per poder construir un local escolar, però la petició els va ser denegada. Fins el 1915 Josep Peix Simón continua essent l’arrendador del local per les escoles. Però a partir d’aquesta data no se n’ha trobat cap més referència, la qual cosa fa pensar que l’escola va restar ubicada en el mateix indret fins a l’època de la II República.
La construcció d’un edifici destinat exclusivament per a les escoles continuava essent un tema prioritari, el 1934 es van començar les gestions per adquirir un solar i, el setembre del mateix any, l’arquitecte oficial del Ministerio de Instrucción Pública, E. Echevarría, va visitar el municipi per estudiar-ne la ubicació. L’any 1936 s’aprovà per Ple municipal que l’indret on es situarien les futures escoles seria a la finca El Serrat, propietat de Joaquim Vaireda Olivas. Però totes les gestions van quedar aturades per l’adveniment de la Guerra Civil. Durant el conflicte bèl·lic, es confiscà el local social de l’entitat L’Espiga on s’hi van dur a terme un seguit de reformes per tal destinar-lo a escola, fins que el 29 de desembre de 1936, l’inspector de Primera Ensenyança va donar l’autorització per a traslladar-hi el mobiliari escolar. Durant la guerra es va decidir que els pàrvuls havien de restar a l’escola vella del carrer de Borrassà i que els més grans s’havien de traslladar al local confiscat. En acabar la Guerra Civil i fins el 1958 l’escola va restar ubicada, amb algunes reformes, en un edifici de lloguer propietat de Josep Peix Simón.
Gràcies a la Ley de Construcciones Escolares es va impulsar la construcció d’un edifici destinat exclusivament a escoles. El projecte es va encarregar a l’arquitecte Josep Claret Rubira i el solar on s’ubicaria la futura escola mixta cedit per Josep Ribot Olivas. El 10 de juliol de 1970 es van acabar les obres. El 1973 se li va donar el nom d’Escola Mixta Josep de Ribot Olivas.
