El passat dimarts 11 de gener vam fer l’amic invisible. L’havíem de celebrar a finals de trimestre però estàvem confinats.
Així doncs, després de vacances vam tenir la sorpresa que el nostre amic invisible ens havia preparat: un regal amb molt afecte.
El regal el vam fer de la següent manera: s’havia de comprar o fer a mà alguna cosa, l’havíem d’embolicar i fer un escrit amb pistes de qui érem. Va ser una tarda molt especial on vam experimentar sensacions com: nervis, emoció i il·lusió.
Però recordeu: els millors regals són els que no tenen preu.
Cesc Aran Bañeres
