Durant el mes de febrer els i les alumnes de cicle superior faran una aproximació a un esport d’equip: l’hoquei.
Els jocs i formes jugades ens donaran pas a una millora en l’ utilització de l’estic així com en el domini del mòbil (pilota, per exemple). Aquí tenim una activitat amb la qual podem conèixer les normes bàsiques que també són aplicables a l’esport en si.
Finalment també es disposa d’un vídeo com a exemple de l’hoquei. Esperem que us agradi.
Normes bàsiques del mini hoquei
MINI-HOQUEI.
ORGANITZACIÓ DEL JOC.
El terreny: El terreny de joc pot variar de dimensions i en presentació. Les dimensions recomanades són de 40 x20 m. o de 20 x 10 m. El terreny ha d’ estar preferentment envoltat de vorades o parets. Dins del terreny de joc haurà dues porteries separades de la línia de fons de 2 a 3 m. La grandària de la porteria oscil·larà entre 140 x105 cm. o bé 90 x 75 cm.. amb un fons d’uns 40 cm. L’àrea “de porteria” ha de tenir un ràdi de 1.5 m.
El joc: L’objectiu del joc és posar la pilota copejant-la amb l’estic en la porteria de l’equip contrari. aconseguint així un gol. Guanyarà l’equip que aconsegueix marcar més gols.
Els jugadors: El nombre de jugadors ha de ser proporcional a les dimensions del terreny. 20 x 10: (3 o 4 jugadors) per equip. 40 x 20: (4 o 5 jugadors).
Segons la variant de joc escollida es pot jugar amb o sense porter. En un partit es poden realitzar tots els canvis necessaris.
El material: Seran necessaris estics i boles (pilotes buides de plàstic tipus tennis). També ens poden servir pastilles per a terrenys molt polits. Els estics són de plàstic dur, forts però elàstics i lleugers.
Durada del joc: És de dos temps de 15 minuts, amb descans de 5 minuts. No hi ha temps morts.
ASPECTES TÈCNICS.
Maneig de l’estic: L’estic s’ha d’ agafar col·locant la mà esquerra en l’extrem superior del mateix, mentre la mà dreta se situa en la zona intermèdia de l’estic, buscant la posició més còmode per a cada jugador. Per a facilitar el seu maneig es recomana al principi mantenir els dits índexs estirats i paral·lels al costat del mànec. Partint d’aquesta posició bàsica d’agafar de l’estic, el jugador es desplaçarà arrossegant la bola per davant d’ell. A partir de la pràctica de la passada, el dribling, el tir, etc. tindrem dominada la base tècnica del joc. Totes aquestes regles les podem modificar segons la nostra intenció de acostar-nos a una determinada modalitat d’hoquei: Sala, herba, patins… I segons la prestacions del material i instal·lacions de les quals es disposi.
REGLES DE JOC
Permeses:
—Copejar o dirigir la bola amb els dos costats de l’estic.
—Parar la bola amb l’estic.
—Dirigir la bola amb el peu cap al seu propi estic.
—Agafar l’estic amb una o dues mans per a controlar, dirigir o copejar la pilota.
—Dur l’estic elevat a l’altura del maluc, sempre que sigui amb la intenció de desplaçar-se.
—Si es juga amb porter aquest podrà buidar la pilota amb qualsevol part del seu cos dintre de la seva àrea.
—Jugar amb la vorada o les parets.
No permeses:
Serà sancionat amb cop franc:
—Aixecar l’estic per sobre del genoll, amb la intenció de copejar la bola o per a atrapar una bola alta. No serà sancionat si no hi ha un adversari a prop i la bola no s’aixeca per sobre del maluc amb el cop.
—Oposar-se a l’adversari amb el cos o empènyer-lo.
—Jugar la bola quan s’estigui en el terra.
—Copejar, parar o fer una passada de la pilota amb el peu. No serà sancionat quan el cop sigui involuntari i no afavoreixi a l’equip. Serà sancionat amb penal i expulsió.
—Atacar violentament a un adversari.
—Jugar de forma perillosa.
—Copejar intencionadament amb l’estic a un jugador: expulsió.
—Posar travetes o col·locar l’estic entre les cames de l’adversari: pelnalti.
—Ficar una part del cos en l’àrea de porteria: cop franc pels atacants, penal per als defensors.
—No serà sancionat si aquesta situació no beneficia als equips i la pilota en aquest moment no entra en joc.
Nota: L’expulsió podrà ser per: 2m o 5 m, o bé definitiva.
