Un any més, gràcies a la iniciativa promoguda pel CRP (Centre de Recursos Pedagògics) de l’Hospitalet del Llobregat, s’ha pogut dur a terme una de les activitats més creatives: els contes del barri. Emmarcada dins del seminari de coordinació Primària-ESO, consisteix a fomentar l’escriptura de contes lliures que comencen als instituts públics del barri de Bellvitge-Gornal i les escoles els han d’acabar.
Aquí us deixem dos dels quatre contes que vam escriure.
Esperem que gaudiu mentre els llegiu!
EL CONTE |
| Hi havia una vegada un monjo que vivia al Mont Xiaolin. El monjo sabia fer portals i un dia va a anar a un poble molt famós que es diu Albarracin situat a Espanya i va conèixer quatre nens que es deien Gabriela, Darek, Mayra i Nico.
Un dia els nens li van demanar al monjo que els ensenyés a fer portals, i el monjo els va dir que sí. Van practicar molts mesos per aprendre a fer un portal per teletransportar-se, fins que un dia van aprendre i van anar a San Francisco, una ciutat que està situada als Estats Units, però quan volien tornar no podien, necessitaven ajuda! Un dels nois va morir per falta d’aigua i menja Desafortunadament era el Nico.
Els altres van sobreviure, pels pèls moren, quan el monjo es va donar conte del que havia passat es va quedar molt sorprès i també es va enfadar per què van utilitzar el portal sense el seu permís. Aleshores el monjo es va teletransportar a San Francisco i va trobar als tres amics pàl·lids, amb molta gana i deshidratats, i el cos del Nico al terra que no estava mort, més bé estava inconscient. Els quatre amics i el monjo es van teletransportar a l’hospital on els metges els van cuidar i curar molt bé. Deu dies després van sortir de l’hospital i amb companyia del monjo es van teletransportar al Mont Xiaolin. Durant un any van estar aprenent i practicant habilitats noves per poder combatre la injustícia, la contaminació, el canvi climàtic, per la igualtat de gènere, el maltracte animal i les malalties… Un dia a la ciutat van arribar malvats que representaven les coses dolentes que la gent no volia, llavors els quatre nens i nenes van lluitar contra els malvats i van guanyar. Quan es van fer grans cadascú va seguir el seu camí. El Nico va estudiar psicologia, la Gabriela va ser molt bona futbolista, el Darek un gran il·lusionista i la Mayra mestra. Però cada any es troben durant una setmana els quatre i el monjo al Mont Xiaolin. |
LA NENA QUE VOLIA SER FUTBOLISTA |
| Era una vegada una nena d´origen brasiler que des dels 4 anys volia ser futbolista professional, però li era molt complicat fins i tot tocar una pilota per tots els problemes econòmics i més encara perquè era una nena i tot el món li deia que no podia ser futbolista per ser nena.
Els seus pares tampoc li donaven suport. Als 8 anys va decidir canviar la realitat que l’envoltava i es va apuntar a un equip de futbol sense que els seus pares se n’adonessin.
Al segon entrenament era dels millors perquè s’esforçava molt. Al tercer entrenament ja era la millor i els nens ja s’apropaven a parlar amb ella. Quan va arribar el primer partit va marcar un hat trick a la primera part però com que no tenia el mateix físic que els seus companys, es va cansar molt i va demanar el canvi. Desgraciadament, no la van poder treure perquè a cada partit només es poden fer 3 canvis, com a màxim. La Maria va acabar marejada, amb mal de peus… De sobte, va veure entre el públic als seus pares. L’estaven mirant amb orgull i la van començar a animar, primer ells i després els van seguir tothom, inclòs els companys d’equip. La Maria va treure forces i va marcar el gol de la victòria. Uns anys més tard, va crear el seu propi club femení i a poc a poc i amb molt d’esforç, van arribar a la primera divisió. La Maria va ser tota una inspiració per totes aquelles nenes que volien jugar a futbol. |
