Antigament, l’escola d’Ordis s’ubicava on hi ha l’actual Centre Cultural Santa Caterina, edifici de l’edat Mitjana i antic hospital medieval on hostatjaven viatgers i peregrins. On ara hi ha la gran sala coberta, a mitjan s. XX, el sostre estava esfondrat de feia molt de temps i els infants de l’escola feien servir aquest espai de pati.
L’any 1961 (ara fa, doncs, més de 60 anys!) es van inaugurar les actuals escoles: en aquell moment una sola aula adossada a la casa del mestre que també s’hi va construir. Al sostre del que ara és l’aula Alguema encara s’hi pot apreciar el forat que hi havia per a l’estufa de llenya que permetia escalfar l’escola en aquella època. Més endavant s’hi afegiria una altra aula (l’actual aula Empordà, on de fa molts anys hi ha sempre els alumnes d’Infantil del nostre poble).
 |
 |
L’escola ha tingut diferents mestres al llarg de la seva història. Però als anys 70, va exercir-hi una mestra filla d’Ordis: Maria Pagès i Trayter. Va ser mestra de l’escola unes quantes dècades (fins l’any 2012), deixant molt bon record a tots els qui van ser els seus alumnes, de tal manera que, quan es va jubilar, l’escola que s’anomenava CEIP Marinada va a passar a dir-se Escola Maria Pagès i Trayter després de fer-se-li un homenatge per part del poble (i vídeo).
L’escola va anar canviant com ha canviat la societat i el país. L’any 1997-98 va ser el primer any que formaria part de la ZER Canigonenca, una zona educativa rural formada per les escoles de Borrassà, Ordis i LLadó. En aquesta època, doncs, es van incorporar a la plantilla de mestres els especialistes (educació física, anglès, música…): eren itinerants i passaven per cadascuna de les tres escoles al llarg de la setmana. La ZER Canigonenca es va dissoldre l’any 2012 ja que les escoles (especialment a LLadó i Borrassà) van créixer molt de matrícula i ja podien tenir els seus propis especialistes. Des d’aleshores, l’escola ha tornat a funcionar independentment i, amb el creixement de la matrícula dels darrers anys, també ha permès que hi haguessin mestres especialistes propis per a l’escola.
Aquest creixement, amb l’entrada del nou segle XXI, va propiciar que els espais de l’escola quedessin molt limitats per a fer desdoblaments o donar un servei digne del menjador. A més, fins al tombant de segle, la llar d’infants s’ubicava aprofitant alguns espais dins l’antiga casa del mestre. Així, doncs, en el pati s’hi va construir l’actual llar d’infants i també, al cap de pocs anys, s’hi van ubicar dos mòduls prefabricats: un per al servei del menjador i l’altre per a aula i despatx.
