I tot va començar…
Una tarda de maig… Els infants de petits érem a les aules fent diferents propostes, quan de sobte un senyor anomenat Pep (en aquell moment encara no ho sabíem) ens va sobresaltar… Venia carregat de maletes amb una vestimenta ben curiosa, talment semblava que acabés d’aterrar d’un viatge llunyà. I ens venia a visitar per explicar-nos, fil per randa, tot i cadascun dels seus darrers viatges. I aquest va ser el seu discurs…
Com??? Ens demanava explicar els seus viatges sense paraules, sense comunicar-nos amb llenguatge… I com que els infants de la Sínia ens agraden els reptes li vam dir que sí, que ho intentaríem i que de seguida que aconseguíssim el repte li faríem saber.
I l’endemà… L’endemà al matí se’ns va obrir el món, quan una ballarina, la Clàudia, ens va explicar sentiments, accions, moviments… sense paraules. Únicament feia servir el cos per explicar-nos el que li anava succeint en tot moment.
Durant una setmana vam estar experimentant sensacions amb el nostre cos a través de diferents tallers. Tallers relacionats amb l’espai, el moviment i el coneixement del propi cos. I una vegada vam anar deixant-nos anar i transmetent amb el cos el que ens succeïa ens vam llançar a explicar el viatge que el Pep ens havia encomanat a cada aula.
Els blaus, Països Àrabs. Els grocs, el nord d’Europa i l’anell de foc. Els taronges, la gran ciutat de Nova York. Els verds, Àfrica. Els liles, Austràlia i els vermells les illes de la Polinèsia.
I quan vam encadenar tots els viatges, aquest va ser el resultat:
