Les campanades
El meu pare, la meva germana, en Kiku, en Joan, en Guerau i jo el 31 de desembre vàrem quedar per anar al campanar d’Hortsavinyà per les campanades.
Un cop allà, ens vam esperar fins que a les dotze i tres el meu pare es va adonar que no tocava la campana, conque no anava ell va haver de baixar una palanqueta per a cada vegada que volíem que sonés la campana.
Quan ja ens havíem menjat el raïm vam pujar a dalt del campanar per veure l’escola i el paisatge (encara que sigués a les dotze de la nit) però quan vàrem arribar a dalt del campanar va començar a tocar molt i molt fort.
Vam esperar molta estona mig sords fins que va parar de sonar, en un principi no sabíem perquè tocava però després, quan vam baixar, vàrem veure que era perquè havíem posat un programa que posava “difunts” sense voler.
Després d’això, en Kiku, en Joan i en Guerau van venir una estona a casa del meu pare per a fer temps perquè volíem anar al pavelló de Tordera que obria més tard.
Quan ja era l’hora vàrem baixar al pavelló.
En Joan, en Guerau i en Kiku van marxar a les 2:30 o per allà perquè la mùsica era molt dolenta, en canvi el meu pare, la meva germana i jo ens vàrem quedar fins les 4:50 perquè la Judit estava amb les seves amigues i no volia marxar.
Font: www.guimera.info
