Dos agraïments, dues obres de teatre i una aventura

Avui hem viscut una aventura i quan he consultat el meu mòbil per treure les fotografies m’he trobat que encara tinc coses pel meu telèfon que no us hem mostrat.

Dos agraïments. A la família d’en Lau per regalar-nos unes prestatgeries fantàstiques per la biblioteca de l’escola i als pares i nens que van venir durant les vacances de Nadal a ajudar a muntar la resta de prestatgeries que compràrem.

Mobles Nadal

 

Dues obres de teatre i una aventura. La primera obra va ser Drácula. Una obra en anglès que com podreu veure a les cares dels nens va ser d’allò més interessant.

Dracula

La segona obra que hem vist avui al Teatre Clavé ha acabat amb una aventura. L’obra Bienvenida tractava de la necessitat a la vida de que es tanquin uns cicles per poder començar d’altres nous. L’aventura ha estat quan tornant l’autocar s’ha quedat sense “embrague” en mig de la pujada encara a la carretera asfaltada. El xòfer ens ha ofert esperar a que vingués un altre autocar a recollir-nos, però de seguida els nens s’han envalentint dient que pugéssim a peu. L’hem parlat, l’hem votat, he preguntat a en Javier que ens acompanyava i així hem fet la nostra excursió improvisada amb petit descans a casa d’en Joan. Uns 7 quilòmetres de pujada en 90 minuts aproximadament.

Uns campions!

El final del cicle de vida de l’embrague ens ha permès l’oportunitat d’improvisar una bonica caminada pels boscos del Montnegre.

Bienvenida

 

4 comentaris

  1. eric

    Cumençu dien que l’obra va se mol dibertida em va fe riure molt. Pero i havien uns nois que no callaven ¡¡ que pesats !!. La sorpresa va se que l’autobus es va estrupejar i vem decidir anar caminant, va ser molt divertit la caminata.M’gradaria tornarla a fer:).

  2. Ashete

    M’ho vaig passar molt bé el dia que anavem d’excursio al teatre, pero lo millor va ser quan el autocar va quedar espaiat i vam tindre que anar caminant. Lo que no em va agradar era quan estavem al sol perque era un dia molt calent, pero per sort vam estar casi tot el rato per la sombra. Quan vam aribar a casa del Joan tots teniem una set flipant. Quan vaig mirar la foto de lo que haviem recoregut em vaig quedar bocavadad. Tinc que admitir que em vaig cansar molt 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>