Us informem que tenim una guanyadora a la nostra Escola!!!
. En l’edició d’enguany, L’ALBA CASADELLÀ MARTÍNEZ, alumna de 4t de CM ha guanyat el 1r. PREMI de 4t curs en el Concurs del Certamen literari Alzina Reclamadora de Fontcoberta.
Aquí podeu el text escrit per ella que ha estat guanyador:
UN VIATGE A…
Era un dia de març els meus amics i jo jugàvem a l’escola quan les nostres professores no hi eren. Llavors van arribar i ens van dir:
- Heu guanyat el concurs d’escriptura que vàreu fer!
Nosaltres els hi vam preguntar:
- I quin és el premi?
Tots les vam mirar encuriosits i les mestres ens ho van explicar.
- Anar a un mas dels Pirineus on podrem aprendre moltes coses.
Al dia següent vam pujar a un autobús que ens va portar a un poblet. Des d’allà vam anar caminant al mas. Era a un quilòmetre del poble. Quan vam arribar vam anar a fer un tomb pels voltants sense les professores. El dia era molt assolellat i vam arribar a un riu.
- Podríem aprofitar per esmorzar al costat del riu –va dir la Gal·la.
De cop els núvols es van tornar bojos i va començar a ploure.
- Tornem cap el mas, correm! -va dir la Clàudia.
- Però… on estem, no es veu la casa. No sabem on som- van dir els nens xisclant.
- Si tinguéssim una vareta màgica…- va dir l’Elisa.
- Si hooome…i un Ferrari.
- Va calleu que així no solucionem res!- va dir la Mariona.
De sobte vam sentir una veu molt greu que va dir:
- Hola personetes, us esteu mullant i per això us convido a passar al meu cau. Es molt a prop, veniu, veniu…
Tots ens vam girar i….
- UOoooooo!!!- vam cridar tots alhora.
- Un porc senglar? -va dir la Isona.
- I què parla?- va dir l’Andrés.
- Marxa, no ens facis mal- va ploriquejar en Marco.
El porc senglar va dir: – No us preocupeu, no us faré res. L’Alba va llençar un aglà contra el porc i aquest va dir:
- Ei nena que amb el menjar no s’hi juga!
Llavors tots vam començar a riure. Tots vam entendre que aquell porc tant simpàtic no ens faria res. Quan vam arribar al seu cau no hi cabíem però ja havia parat de ploure. Vam estar xerrant molta estona i ens va explicar perquè era un porc parlant.
- Quan era petit jo era un com vosaltres, es a dir un home.
- Aaaahhh!!! – vam dir tots alhora.
- Ah sí? I com és això?
- Us ho explicaré. Un dia al bosc, jo era més petit que vosaltres, em vaig perdre i em vaig trobar a terra un aglà daurat que brillava molt. Llavors…jo me la vaig menjar i… així m´he quedat! Però no recordo res més.
- Veus com existeix la màgia? -va dir l’Elisa mirant a en Pol.
De cop estàvem sols al bosc. El porc havia desaparegut.
- Que ha passat?- va dir l’Alba.
- Mireu la casa!- va dir la Mariona.
- Apa mira que m´he trobat!!- va dir en Pol mirant un aglà daurat que s’havia trobat.
- Anem cap a la casa.- va dir la Gal. la.
Llavors tots vam córrer cap a la casa i ens vam trobar les professores molt nervioses.
- On estàveu ? Quin fart de buscar-vos.
Llavors a l’hora de sopar ens van explicar que el nen de la casa feia cinc anys que havia desaparegut. Es deia Jaume. En acabat ens en vam anar a dormir, però no podíem per tot el que havia passat. Quan les professores es van adormir vam marxar a buscar el senglar.
- Tots penseu el mateix que jo?- va dir la Isona.
- Que el porc és en Jaume?- va dir l’Andrés.
Tot vam dir: -Es clar!
- Llavors l’anem a buscar?- va dir la Clàudia.
- I com el trobarem?- va preguntar el Marco.
- I si fem el mateix camí d’abans?- va dir l’Alba.
Vam agafar les llanternes i vam sortir per una finestra. Vam fer el mateix camí per trobar el senglar. I quan estàvem caminant pel bosc vam sentir la seva veuota.
- Bona nit, què feu aquí?- va preguntar el senglar.
- Hola t’estàvem buscant. T’hem d’explicar una cosa- va dir la Mariona.
- Quina?-va dir el senglar.
- Doncs que sabem d’on vens- va dir en Maiol.
- D’on? -va preguntar el porc.
Els nens li van explicar que venia d’una masia de molt a prop i que es deia Jaume. Desprès en Pol va treure l’aglà daurat i la va mirar.
- I si… te la tornes a menjar? – va dir en Pol.
- Un aglà més no em farà mal.- va dir el porc.
Se la va cruspir i …Puf… es va transformar en un humà de la nostre edat. Vam torna tots junts a la masia i vam despertar les professores.
- .. Antònia.. veniu !!! -vam cridar tots.
Van veure en Jaume i van despertar als seus pares. Es van posar tant contents que quasi l’aixafen de l’emoció. A l’endemà vam marxar i li vam prometre que tornaríem a visitar-lo i investigaríem el misteri dels aglans daurats.
ALBA CASADELLÀ MARTÍNEZ.
MOLTES FELICITATS ALBA!!!
