Ara que estem endinsats en la descoberta del món INFINIT dels números, veiem que certament, parlen de nosaltres i ens representen en tota la seva complexitat. Algun Rufus sap quant pesa?, qui deu ser el que pesa més? i el més lleuger?…Tant fàcil com pujar a la bàscula i no bellugar-se gens, per poder-ne llegir […]

Tot va començar el dia que vam saber d’ un nen que es deia Picasso, que de ben petit dibuixava coloms a la sorra de la platja -més o menys com nosaltres- i en savia tant i tant que va anar a París amb les butxaques buides i la gana feta, així que tot ho pintava amb els colors de

Així que obrim els ulls, els Rufus ens adonem de que hi ha números per tot arreu….aquesta invasió descontrolada ens fa gràcia i ens ajuda a descobrir-los …. Els números parlen de nosaltres, més ben dit…. ho saben tot de nosaltres!! el dia del nostre naixement, el nº del carrer on vivim, la nostra alçada

-“Bon dia amiga primavera…què ens has portat?”- repeteixen com un mantra els infants en relació al poema que han après i que dóna sentit a un seguici d’ activitats de celebració de l’ arribada del temps de les hores llargues..,  el passadís emana olors i colors de jardins florits i  els finestrons  són ulls i

De vegades les històries s’ inspiren en els materials, i quan la imaginació vola lliure, s’ esdevenen creacions que es fan i es desfan com un sospir on tothom esdevé protagonista d’ un guió inventat… l’ espontaneïtat es desferma i tot flueix , donant sentit a la necessitat d’ expressar-se i  de gaudir sense cap

A les acaballes de l’hivern, en un divendres de primavera anticipada, els RUFUS i les PETRES de l’escola DM  vam viure una jornada plena d’aventures; vam anar d’excursió cap a terres  de la  Segarra, vestigi d’un passat llegendari de castells i de lluites aferrissades per defensar el territori… Fent via cap a Les Pallargues vam divisar els castells

Ves qui ho havia de dir! El bon Rufus traginer sembla que va tenir un castell, gràcies a la ferradura d’or que un dia va trobar, va estalviar alguns dinerets i va poder fer mudances, amb la Glòria, la seva dona i en Bernat… On és aquest castell? ben segur que a prop d´Igualada, si

Això era i no era… uns infants que van anar al gimnàs i.. -coses del follet verd- es van posar dins d’ una càpsula espacial i tot prement un botó i  fent compte enrere 10-9-8….zero!, van aparèixer a l’ època medieval; es van repartir en dos equips ben compensats i es van reptar a veure quin

Grans artistes consagrats han fet retrats jugant amb la SIMETRIA del cos, nosaltres, simplement, jugàvem a prendre consciència amb una cinta, que de cap a peus tenim un costat i l’ altre i que són iguals…sóm simètrics! Observant-nos uns als altres i també al mirall, hem provat de dibuixar la cara oculta de….nosaltres mateixos! .Mireu, mireu! quina

Ja fa dies que esperàvem el retorn de  les bee-bots…les vam conèixer el curs passat i ara que sóm més grans ja tenim moltes ganes de jugar-hi…primer, recordant els seus comandaments – això és senzill- però sovint, ens emocionem tant que oblidem que elles, les abelles, tenen MEMÒRIA i recorden les ordres que les hi havíem donat