Quan s’ acosta desembre, els petits prenen consciència de que arriba el moment de l’ any més especial, son nombroses les notícies de l’ arribada de tions a les cases -n’ hi ha que n’ acullen de dos en dos i potser més!- els neguits es fan sentir i ens regalen les orelles amb mots inventats i plens de significat…quants infants no sucumbeixen a la temptació d’ obrir abans d’ hora els finestrons de calendaris de vent plens de xocolatines?…i consulten el de l’ aula per descobrir sorpreses molt esperades: visites de l’ Esmolet i l’ Esmoleta, teatre de pares i mares, el patge Domab, l’ anada al bosc amb l’ afany de buscar-hi el tió que es fa esperar…i els nervis d’ aprendre el vers de Nadal -que diran havent dinat damunt de la cadira- i la cançó que assagem a diari per oferir-la als pares i familiars…quins nervis! i et pregunten novament si avui no anem a passejar, -enlloc d’ assajar-…. D’ altra banda, cal enllestir les darreres tasques, les tapes dels àlbums, l’ obsequi per decorar a casa, mandales per la classe…etc, mentre els dies es fonen i s’ allarga la nit, esperant com un sospir poder fer cagar el Tió i endur-se a casa la carpeta, que amb tanta il·lusió han preparat….