INICI DEL CURS ESCOLAR
¡Estima’t!
S’acaben les vacances i,
una vegada més, comença un nou curs escolar.
Espero que aquest any es faciliti un espai a les aules
perquè els alumnespuguin expressar el que senten i que l’empatia
sigui una habilitat integrada en nens i joves.
M’agradaria dirigir aquesta carta als joves i nens que se senten buits, sense
ganes d’aixecar-se, amb l’esquena corbada i poquíssima fermesa al caminar;
perquè considero molt perillosa la baixa autoestima: T’avergonyeixes de tu, del teu cos…,
no tens aquells ulls, aquella figura, aquella brillantor ni aquella seguretat. Somies a ser
tot allò que no ets, i et repeteixes: «Si fos més llesta, si fos més prima, si fos més atrevida…»,
no tindria problemes. Sents que és natural que els altres també s’avergonyeixin de tu i et costa
tant creure en tu mateixa que la resta tampoc ho fa. De vegades no fa falta ni una paraula,
ni un insult. Sents que les mirades parlen per si soles i et diuen que no són capaces de dissimular
la decepció que causes quan algú et mira. Et creus que mereixes el menyspreu, l’insult,
i que no pots ser estimada per ningú, i encara menys per tu mateixa. Comença el fàstic i, amb ell, la mort en vida.
Et sents transparent, ningú et veu, ningú et mira, no et queixes, no fas soroll. Potser no ets la més bonica,
nila més llesta, ni la més àgil, però ¿qui ho és? ¿Què fa que algú sigui millor que algú altre? ¿Uns ulls blaus?
¿Un cos ossi? ¿Un 10 a l’examen? Sovint, darrere d’aquell cos hi ha hores de gimnàs; darrere d’aquell 10,
sacrifici i estudi; darrere d’aquell estil, hores de botigues, i darrere d’un somriure, de caminar amb fermesa i
d’una esquena recta i segura, hi ha moltes hores d’estimar-se a un mateix, i sobretot de saber-se perdonar
els defectes i els errors.
¡Estima’t!
És la lliçó del primer dia de curs, ¡la lliçó més important per sentir-te viva!
Text extret de “El periódico”
Autora : Cristina Gutiérrez
Educadora emocional. Santa Maria de Palautordera
