Divendres 25 de maig pel matí l’alumnat de 4t participarà a la Cantata “La Clàudia Sol té un do”, d’Antoni Miralpeix, on participen moltes de les escoles de Terrassa.
L’activitat és gratuïta i cada alumne/a comptarà amb dues entrades gratuïtes per als seus familiars.
Aquí teniu tot el material per a practicar:
- Lletres Clàudia Sol
- Àudios de les cançons:
Es farà al Teatre Principal de Terrassa. L’alumnat hi anirà amb mestres des de l’escola per assajar abans i els familiars han d’anar una mica més tard directament al teatre.
Aquí hi teniu l’ubicació:
1. La Clàudia Sol
Jo sóc,XX la Clàudia de les claus XX
que dringuen tot el dia,
la que les penja en els seus claus
i els dóna l’alegria.
I duc tirabuixons bufons
en comptes d’una trena,
i sabatetes amb talons
com una bona nena.
Jo sóc,XX la Clàudia de les claus XX
que dringuen tot el dia,
la que les penja en els seus claus
i els dóna l’alegria.
Dec ser la clau que obre més panys,
la de penjar a la porta,
la que té vida d’anys i panys
i la salut més forta.
Jo sóc,XX la Clàudia de les claus XX
2. DO (cànon)
Com sap tothom al meu voltant,
jo tinc el do d’anar al davant. ts
Tinc ànima de comandant
i faig marxar el que viu dubtant.
I déu n’hi do si sóc brillant
quan vull portar la veu cantant.
Perquè, sabeu? Gent xica o gran,
jo tinc el vell poder del cant.
Do……., jo tinc un do.
Do……., jo tinc un do.
1r cop a l’uníson.
Interludi instrumental.
2n cop a cànon tots 1 cop i acabem amb Do… tots junts a
indicació de la directora.
3. FA (Salsa/txa-txa-txà)
Ballar
X-X-X
I per què no faig dringar
aquest nom, aquest nom,
que estic cert que ha d’agradar
a tothom? A tothom? X-X-X
Jo dec ser si fa no fa
com tothom, com tothom,
a pesar del so que fa
el meu nom, el meu nom.
Ballar
X-X-X
I per què no faig dringar
aquest nom, aquest nom,
que estic cert que ha d’agradar
a tothom? A tothom? X-X-X
Senyoreta, vull cridar
el meu nom, el meu nom,
per poder sentir com fa
bé a tothom! bé a tothom!
Ballar
X-X-X
I per què no faig dringar
aquest nom, aquest nom,
que estic cert que ha d’agradar
a tothom? A tothom? X-X-X
Acabar estàtues amb mans obertes
4. Si Bemoll (heavy rock)
Ni sí ni no ni ni:
no, no, no sóc així.
Si sóc un si o un no
fa de mal dir, senyor.
Ni sí ni no ni ni:
sí, sí, jo sóc així.
Ni si ni no ni ni.
Ni sí ni no ni ni:
no, no, no sóc així.
No sóc un trist bemoll,
jo sóc un si bemoll.
Ni sí ni no ni ni:
sí, sí, jo sóc així.
Ni sí ni no ni ni.
A dues veus:
Uuuuuuh… Uuuuuuh… 2 dits davant la cara començant amb la mà dreta
Uuuuuh… 2 dits amb les dues mans amunt i avall
Ni si ni no ni ni!
(acabar assenyalant endavant fent que NO)
5. Silenci (cànon)
8 compassos d’espera
És el xicot més reservat
de tot el barri i la ciutat.
Més fràgil que la porcellana,
té por del nang d’una campana.
I és que és tan fi_____
i tan delicat que si crideu
ja l’heu trencat.
Primer cop a l’uníson i segon cop a cànon
(2a veu tota sencera 2 cops. Comença després de “ciutat”)
La 1a veu acaba el 2n cop a “ciutat”.
Piano
Al final fem el gest de silenci amb el dit als llavis.
6. La (Sardana)
Si sabeu la la la la 123
Canteu sempre la-la-la ts
la cançó que fa ballar,
la la la que fa xalar,
la que fa la la la la!
Soneu sempre la la la
Si sabeu la la la la 123 la tonada d’engrescar,
la que sempre fa xiular 123 la la la de celebrar,
la la la que fa saltar, la que fa la la la la!
no deixeu de cantar-la. 123 Visca! (Mans agafades amunt)
Soneu sempre la la la
la tonada d’engrescar,
la la la de celebrar,
la que fa la la la la!
1. Re
Ser re o no re, vet aquí el què.
Parlat:
Va anar de què que no fos re:
va anar de què que no fos re:
2 cops
no vaig poder trencar l’alè,
ni em vaig saber quedar serè.
És que hi ha re com saber el què?
No vaig poder trencar l’alè↑,
Ni em vaig saber quedar serè↑.
És que hi ha re com saber el què↑?
Ser re o no re, vet aquí el què.
Parlat
8. Mi (Tango)
(Clavell)
Què deu ser el que em passa a mi,
que a tota hora vull ser jo?
Què deu ser el que em passa a mi,
que a tota hora vull ser jo?
Però com podré ser jo, si a tot hora em diuen mi?
Però com podré ser jo, si a tot hora em diuen mi?
Però com podré ser jo, si a tot hora em diuen mi?
Però com podré ser jo, si a tot hora em diuen mi?
(Clavell a la boca i posició tango mà dreta amunt i girar sobre nosaltres mateixos primer cap a l’esquerra i després a l’inrevés. Al final braç dret amunt amb el clavell: “Xim-pum!”).
9. Sol
Visc amb tanta companyia (Peus D-E)
que no estic mai sol, (Cuixes D-E)
ni tan sols quan algun dia (Pit D-E)
duc vestit de dol. (Aixecar mans rodona enfora)
Instrumental amb percussió corporal
(Peus D-E)
(Cuixes D-E)
(Pit D-E)
Quan encaro porteria, (Peus D-E)
sempre marco gol, (Cuixes D-E)
i, amb la meva gosadia, (Pit D-E)
enlluerno el sol. (Aixecar mans rodona enfora)
Instrumental amb percussió corporal
(Peus D-E)
(Cuixes D-E)
(Pit D-E)10.
10. Les figures
(Uníson:)
Rodona, blanca o negra, canvia molt la vida
si dus la barretina de l’una o l’altra mida.
(Cànon a 1 compàs:)
Rodona, blanca o negra,
no pots tornar en darrere
si vas per la cuneta
al pas de la corxera.
Rodona, blanca o negra,
si et poses una semi,
tots els companys de cursa
diran a cor “Anem-hi!”
(2 veus amb percussió corporal:)
Rodona, blanca o negra,
rodona, blanca o negra.
Rodona, blanca o negra, canvia molt la vida
si dus la barretina de l’una o l’altra mida.
11.El ball de Sant Ferriol
Tovallons papers de colors
Jo i el pastor que vivíem d’amoretes,
jo i el pastor que vivíem de l’amor.
Ara ve Sant Ferriol↑↑, ballarem si Déu ho vol↓↓,
el qui toca el tambori↑no ha↓ perdut↑ el fla↓biol↑.
Era un pastor que tenia tres ovelles,
era un pastor que tenia un penelló.
Ara ve Sant Ferriol↑↑, ballarem si Déu ho vol↓↓,
el qui toca el tambori↑no ha↓ perdut↑ el fla↓biol↑.
Tots en tenim de picor i de pessigolles,
Tots en tenim si som vius i no ens morim.
Ara ve Sant Ferriol↑↑, ballarem si Déu ho vol↓↓,
el qui toca el tambori↑no ha↓ perdut↑ el fla↓biol↑.
12.Les paraules i les notes
(A 2 veus)
Paraules.
S’acosten.
Paraules.
Notes.
S’acosten.
és el ball
Notes.
S’allunyen.
Paraules.
Notes.
S’allunyen,
de la cançó.
Les paraules i les notes que s’escriuen al paper
són la gresca i l’alegria de l’escola i el carrer.
Les paraules surten vives de la boca de tothom
i les notes se’ls abracen demanant que els posin nom.
Les paraules i les notes descobreixen nous camins
i s’hi perden i es transformen tant per fora com per dins.
Les paraules i les notes fan un pas i un saltiró;
tant s’acosten com s’allunyen en el ball de la cançó. 2 cops
Faci sol o faci lluna,
la cançó fa niu al vent;
canti ocell o canti branca,
tot es mou al seu accent.
Paraules.
S’acosten.
Paraules.
Notes.
S’acosten.
és el ball
Notes.
S’allunyen.
Paraules.
Notes.
S’allunyen,
de la
can↓_______çó↑_________
(Tots junts. Mans de baix a dalt poc a poc a la darrera nota).



