L’Escola Ramón Sugrañes està situada en un petit poble del Baix Camp, anomenat Almoster. Es va fundar el 29 de setembre de 1951.
El terme municipal d’ Almoster és de reduïdes dimensions, té tan sols 5.88 km2. Està situat al peu dels darrers contraforts de les Muntanyes de Prades, sota el Puig d’en Cama. El terme té una forma allargada i estreta, mig escanyat entre els de La Selva del Camp, amb el qual limita pel nord-est i l’est, l’Aleixar al nord-oest, Castellvell al sud-oest i Reus al sud. Es troba a 4.5 km de Reus i a 2.5 km de La Selva del Camp i la seva única via de comunicació és la carretera comarcal a Reus tot i que hi ha un camí asfaltat fins a La Selva del Camp que des de molt antic ha estat força transitat i ha servit per fomentar vincles entre ambdós pobles.
Almoster havia estat fins fa ben poc un municipi eminentment agrícola i de fet una gran part de les famílies que ocupen el nucli antic encara viuen de la terra. L’agricultura actual és bàsicament de regadiu. El principal conreu és l’avellaner, seguit de l’olivera i el garrofer. En línies generals la propietat rural està ben repartida i les terres es conreen majoritàriament en explotació directa.
Les activitats industrials són pràcticament nul•les, ja que a finals dels anys 60 va tancar la bòbila que hi havia, tot i així, prop d’ un 50 % de la població treballa a la indústria donada la proximitat a Reus, La Selva del Camp i al polígon de Tarragona. De la resta de població activa, un 20% fa treballs agrícoles, ramaders o derivats i prop d’ un altre 30% exerceix professions liberals.
Pel que fa a l’evolució demogràfica, ha experimentat un fort creixement als darrers anys: al 1985 hi havia 384 habitants, al 1997 n’eren 687, a finals del 2000 882, al 2004, eren 1130 i actualment, 1384 (3/02/2012) les persones censades al municipi i sembla ser que aquest procés ben viu fins fa poc, perquè moltes famílies d’un cert nivell social, econòmic i cultural que vivien en grans nuclis de població es decantaven pels pobles propers que els ofereixen un entorn natural més ric, però que amb el fenomen de la crisi sembla estancat.
Un dels inconvenients d’aquesta expansió ha estat, que la majoria dels nous residents habiten en cases isolades o bé en urbanitzacions on els habitatges estan separats els uns dels altres per grans tanques que no permeten cap relació de veïnatge. D’altra banda una part dels nouvinguts cobreixen totes les seves necessitats a Reus, sanitat, lleure, compres, cultura la qual cosa pot fer esdevenir Almoster ciutat-dormitori.
Pel que fa a l’escola podem dir que de sempre ha estat escola rural, ubicada al mateix edifici des de fa 60 anys . En un principi tenia dues aules, una per noies i l’altra per nois, dirigides per un mestre i una senyoreta que no mantenien cap mena de relació pedagògica, únicament compartien l’espai d’esbarjo però fins i tot ho feien a hores diferents.
Quan es va generalitzar l’ ensenyament mixt, es van redistribuir les classes: la senyoreta s’ocupava dels nens i nenes més petits i el mestre dels nois i noies més grans.
Amb la Reforma dels 70, a l’escola només restaven els nens fins a 5è, la Segona Etapa l’havien de cursar al Barri Fortuny de Reus, aquest canvi no va agradar gens els habitants d’Almoster, les famílies més interessades en l’educació internaven els seus fills a col•legis de prestigi de Reus i Tarragona, mentre que aquells que havien decidit que els seus fills no prosseguirien els estudis els deixaven al poble. Hi va haver un moment en que la davallada de l’alumnat va fer que es tanqués una de les aules i restés una única mestra amb tots els cursos d’ EGB i algun de parvulari.
Als voltants dels 90, coincidint amb el primer creixement demogràfic, la constitució de la ZER (que garantia més qualitat educativa) , i amb la creació de la primera APA, es va posar en funcionament el servei de menjador, va començar l’increment del nombre d’alumnes (dels 19 nens matriculats l’ any l995 es va arribar a la cinquantena el curs 2000-01, prop de 90 alumnes el 2004-05 i 124 durant aquest curs 2011-2012). Les raons d’aquest augment no foren solament demogràfiques sinó també socials, totes les famílies que vivien al poble des de sempre, fos quin fos el seu estatus, van decidir potenciar l’ escola, participant a l’AMPA, i ajudant a integrar bona part dels nouvinguts.
