Doncs sí, també es va veure canalla amb bastons i mocadors, amb alegria i ganes de passar-ho bé el dia de la castanyada!
Des dels més petits fins als més grans, totes i tots vam passar una tarda agradable amb la música de Roda moliner, El ball de la civada, La xica bonica, La masovera, Punta i taló, La castanya i el Ball de bastons.
Les nostres parets i els nostres arbres ja se les han après, a veure si el curs vinent les canviem o seguim consolidant aquestes danses en cada nivell, que la canalla ja ho esperen i, si se n’han cansat, no ho han dit. Sovint tenim ganes de renovar-ho tot però aquell punt de continuïtat, aquell punt de tradició, sentir-se que som a casa sembla que a tots ens agrada. O potser pensar que fer el ball que toca ens fa notar també que ens fem grans, que és bonic, és clar!
I res, unes quantes imatges que han marcat aquest primer festival d’aquest primer trimestre tan musical, que només ha fet que començar. Aviat tindrem Santa Cecília i, un secret, ja hem entonat El dimoni escuat, potser els més petits ja us l’han cantada.
Que seguim sempre amb aquestes ganes de veure els cossos de la nostra canalla moure’s al so de la música!
