L’alumnat de cicle superior vam gaudir d’una sortida molt interessant a Montferri. Allà ens vam trobar amb un “vaixell” entre les vinyes, el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, obra de Josep M. Jujol, un gran dibuixant i exponent del modernisme català. Contemplant aquesta construcció espectacular, vam descobrir detalls de la seva història i arquitectura. Després ens vam endinsar entre les vinyes on vam poder observar les plantes i entendre millor el procés del vi.

Va ser una jornada plena d’aprenentatges, convivència i natura!

Aquests últims dies hem tingut tres visites tan interessants com totes les d’enguany al cicle superior. L’Eugènia ens va fer un taller de poesia i emocions a 6è; l’Anna ens va llegir un llibre sobre la vida de Charles Darwin i la seva teoria sobre l’evolució de les espècies a 5è; i el Gerard ens va fer una explicació i diverses pràctiques per poder observar les diferències entre les cèl·lules animals i vegetals mirant exemples de totes dues amb el microscopi.

L’alumnat del cicle superior de la nostra escola hem rebut la visita d’un agent forestal: el David. Ens ha fet una xerrada sobre l’oreneta vulgar, l’oreneta cuablanca, el ballester i el falciot.

Els agents forestals realitzen diverses tasques:

-recollir animals ferits després de rebre un avís al 012 i portar-los als centres de recuperació de fauna de Torreferrussa -allí intenten que l’animal pugui tornar al seu hàbitat natural fent-li les cures que precisi, desparasitant-lo i posant-li una anella per poder-lo controlar-;

-orientar els responsables de com s’han de fer bé els tallafocs i esbrinar les causes dels incendis;

-i, entre altres, controlar els abocadors.

Les orenetes

I, per què el títol de la xerrada és “El millor insecticida natural”? Doncs perquè aquests moixons es mengen una gran quantitat de mosquits cada any, quan ve el bon temps i tornen al nostre país. Si no comptéssim amb ells hauríem d’usar molts més insecticides artificials que, entre altres coses, poden provocar al·lèrgies. En moltes ocasions han arribat a fer fins a 12.000 quilòmetres, provinents de l’Àfrica, on han passat l’hivern per arribar fins aquí i, per tant, cal que preservem els seus nius perquè puguin tenir una bona estada mentre ens ajuden a eliminar aquests insectes que tant ens molesten.

I, per que hem titulat aquest article 150 mil milions de mosquits? Doncs perquè una parella d’orenetes mengen uns 2500 mosquits al dia i, si tenim en compte que venen cada any 1 milió i mig d’orenetes quan ve el bon temps i s’estan fins a finals de setembre, quants mosquits ens haurem tret del damunt de forma natural?

En començar l’activitat, hem escoltat durant una hora l’exposició sobre els tipus de moixons que hi havia volant pel cel del nostre entorn i, a continuació, hem sortit pel poble per poder veure’ls a Almoster. També hem pogut observar la gran quantitat de nius que han elaborat i que hem de cuidar. En el camí de tornada a l’escola hem trobat un moixó amb pocs dies de vida ferit damunt de la vorera i, el David l’ha agafat per portar-lo al centre de recuperació: oli en un llum!

El nostre alumnat ha rebut una gran lliçó sobre el medi natural: com actuar de manera cívica per contribuir a que totes les espècies d’animals puguin habitar el nostre entorn i a que no desaparegui cap baula de la cadena tròfica, aconseguint conservar els ecosistemes amb totes les seves particularitats.

Amb l’atenció mantinguda durant la xerrada i l’experiència de la sortida hem estat satisfetes d’haver-los convidat.

Molts pensem que Sant Jordi és el millor dia de l’any per compartir la cultura, la llengua i l’amor junts, al carrer. A la nostra escola ho hem volgut celebrar tal com es mereix.

Al matí, gràcies a l’AMPA del Ramon Sugrañes, vam poder estrenar la plaça; ens oferia una fragància de roses en aquest dia de parades i paraules, de pàgines i mirades. I, a la tarda, barrejant grans i petits, vam gaudir de jocs, teatre i cançons; pintures amb punts de llibre; de dracs, princeses; de balls, de pilotes, de cistelles; de cercles i lletres, clarors i ombres xineses; de salts i cadires amb músiques divertides; de molts en ratlla; de frases maleïdes amb molt bona intenció, passant paraules de tots els colors.

Les nenes i nens de 6è, gaudint d’aquest últim curs i fent-nos passar una tarda especial, van ser uns amfitrions inoblidables; i, els seus companys de 5è, entrenant-se per l’any vinent, van dirigir els grups participants de la gimcana de Sant Jordi 2025 que vam fer jugant pels racons del nostre centre.

Jugant, jugant desitgem que l’esperit del patró ens acompanyi durant tot l’any per fer que la nostra canalla es facin grans al costat dels bons llibres i que els ajudin a créixer amb pau i llibertat. I, que tot això, també sigui un nou impuls per la llengua, per aconseguir que cap bé cultural es perdi.

El dimarts 11 de març, el Xavi Masdeu Estivill, pagès i encarregat de la botiga de subministraments agrícoles de Coselva ens va fer una xerrada sobre com va sorgir la necessitat de disposar de cooperatives en el món rural i del cicle vital de l’avellana.

“Un dia un pagès va anar a vendre les vellanes (a la Selva en diem així i no avellanes) i l’home del cigar n’hi donava 20 cèntims per sac, però ell no estava satisfet perquè en volia cobrar 1€. Va explicar el que li havia passat a uns altres productors d’aquest fruit sec i van pensar que podrien anar-les a vendre junts. L’home, en veure’ls, va dir que d’acord, que en pagaria 1€ però els pagesos, forts i units, van dir que no, que ara ja en valia 1,5€. I el comprador va haver d’acceptar el tracte perquè sinó no tindria cap proveïdor. També va sorgir una altra idea: ser ells els que les venguessin. Però calia tenir un camió per portar-les d’un lloc a l’altre i era molt car. Malgrat això, el compraren posant cadascú una quantitat assumible. Més endavant, va continuar el seu esperit de fer coses junts adquirint màquines per formar una cooperativa.

Cooperar és sinònim de col·laborar, d’ajudar-se. Van tenir el que mai haguessin pogut aconseguir sols”

El Xavi va portar vellanes per cadascú mentre els deia que, perquè aquest fruit sec sigui de qualitat, necessita tenir unes 327 d’hores de fred a l’any per tant, també en aquest cas cal preservar una temperatura determinada: la canalla van poder tenir un nou exemple pràctic per conscienciar-se de la necessitat de tenir cura del planeta.

Coselva des del 1900 ha sigut un conjunt de persones que cooperen juntes, que s’agrupen per aconseguir un objectiu comú.

Agraïm a Coselva i al Xavi que vinguessin al nostre centre.

Dues components del grup d’arts escèniques Sinèrgia ens han ofert un taller a l’alumnat del cicle superior relacionat amb el Dia Internacional de les dones. A partir d’un debat i del teatre, eina valuosa per posar-nos a la pell d’un altre jugant, la canalla han representat comportaments que ens trobem a la societat entre homes i dones i els hem analitzat.

Les dues actrius han sabut conduir de manera magistral tota la sessió mentre nenes i nens han participat de manera exemplar. Gràcies Aida i Clàudia!

Enguany, el Carnaval, també ha sigut ben animal!

Petits, i no tant petits, les ordres hem obeït: quan es tracta de diversió cal ser un bon seguidor!

L’alumnat de cicle superior ha sabut gaudir de la festa amb alegria i harmonia, sense oblidar que, quan calia, s’havia d’escoltar

perquè les classes han seguit com si ningú res hagués dit.

La nostra canalla ha escrit ordres amb gran delit: clàssiques o noves, totes les hem seguit.

Avui, 20 de febrer de 2025, hem visitat la ciutat de Tàrraco començant per la muralla que n’és la construcció més antiga. Després d’esmorzar als jardins del Camp de Mart, hem entrat pel Portal del Roser per anar a la Plaça del Pallol i visitar l’Antiga Audiència on hem pogut veure una maqueta, seguir les explicacions d’un vídeo sobre la ciutat romana i observar restes del Fòrum, ja que l’edifici que forma part del Museu d’Història de la ciutat es va construir damunt d’aquest espai. En acabat, hem rodejat la catedral per poder observar les muralles des del Portal de Sant Antoni. Seguidament, hem passat per les restes de la part oriental del circ, hem fet una cursa de quàdrigues per la Plaça de la Font, just damunt de l’arena i hem anat dins del temple d’August per descobrir l’espai i realitzar l’activitat musical La veu del vent que, d’una manera senzilla i acurada, ens ha permès descobrir músiques de diferents èpoques. L’última part ha sigut davant de l’orgue i hem fet un taller amb l’objectiu de construir el més petit del món! Finalment, ens hem dirigit a l’Amfiteatre per dinar i admirar el segon lloc d’espectacles de la ciutat.

Apol·lo, Aulós, muses, Euterpe, lírica, claustrofòbia, la cabra que tocava el flabiol i el tamborí, mitja cobla, tetragrama, pneumes, Guido d’Arezzo, sac de gemecs i altres paraules ens han sonat avui per primera vegada. Les anirem recordant, com també aquest dia!