A la nostra escola la cita de la celebració de Santa Cecília és un dia important, i que segueixi així.

Enguany també, i molt! Gràcies a la col·laboració desinteressada d’un músic professional i d’una amiga que ens l’ha presentat, el 22 de novembre del 2024 vam poder ser compositors de la lletra d’una cançó que serà de la nostra escola. D’una manera natural, el Fito Luri anava escrivint estrofes i ordenant notes i acords amb la seva guitarra a partir d’unes idees i paraules que la nostra canalla anaven improvisant en un ambient agradable.

Ens ha deixat deures, haurem de pensar noves estrofes, moviments, instrumentació, assajar força perquè tornarà a venir. De moment, hem aparcat el projecte perquè ja cantem El dimoni escuat i ballem per preparar la trobada familiar del Festival de Nadal però reprendrem el treball després de festes.

Naltros també li vam cantar i ballar cançons i, creiem, li van agradar.

Santa Cecília ens recorda cada any la màgia de la música. Salut i música!

Doncs sí, també es va veure canalla amb bastons i mocadors, amb alegria i ganes de passar-ho bé el dia de la castanyada!

Des dels més petits fins als més grans, totes i tots vam passar una tarda agradable amb la música de Roda moliner, El ball de la civada, La xica bonica, La masovera, Punta i taló, La castanya i el Ball de bastons.

Les nostres parets i els nostres arbres ja se les han après, a veure si el curs vinent les canviem o seguim consolidant aquestes danses en cada nivell, que la canalla ja ho esperen i, si se n’han cansat, no ho han dit. Sovint tenim ganes de renovar-ho tot però aquell punt de continuïtat, aquell punt de tradició, sentir-se que som a casa sembla que a tots ens agrada. O potser pensar que fer el ball que toca ens fa notar també que ens fem grans, que és bonic, és clar!

I res, unes quantes imatges que han marcat aquest primer festival d’aquest primer trimestre tan musical, que només ha fet que començar. Aviat tindrem Santa Cecília i, un secret, ja hem entonat El dimoni escuat, potser els més petits ja us l’han cantada.

Que seguim sempre amb aquestes ganes de veure els cossos de la nostra canalla moure’s al so de la música!