ORIGEN Pera originària de la Toscana (Itàlia) de principis del segle XIX. Amb antecedents desconeguts.
ARBRE Arbre de vigor mitjà a fort. De port erecte. Entrada en producció quelcom lenta. Té tendència a l’alternança.
FLORACIÓ Floració primerenca i abundosa. El seu pol·len té una elevada germinació pel que pot ser útil com pol·linitzador per aquelles varietats amb les quals les floracions coincideixin. Són bons pol·linitzadors Abate Fetel, Blanquilla, Bona Lluïsa i Magallona.
FRUIT Calibre mitjà i a vegades petit si la collita és excessiva. Fruit piriforme i regular. De pell fina, de color verd clar, groc palla al madurar i amb xapa rosada al costat assolellat. La polpa és de color blanc-crema, fina i sucosa, dolça i lleugerament perfumada.
COLLITA I CONSERVACIÓ La collita d’Ercolini es fa la tercera desena de juliol. La seva conservació en fred és limitada, d’uns pocs mesos.
CONSIDERACIONS AGRONÒMIQUES Té una afinitat mediocre amb el codonyer. Millor empeltar-lo amb codonyer tipus Provence. En climes càlids quan la incompatibilitat s’agreuja, és recomanable l’ús d’intermediaris.
Produeix en brindilles coronades i llamburdes sobre fusta de 2 anys. Vol poda llarga i de renovació, retallant i eliminant rames envellides, eliminant també part de la fusta de 1-3 anys i branques dèbils per tal d’equilibrar bé l’arbre i regularitzar les produccions. És sensible a clorosi fèrrica.
