ORIGEN Aquesta varietat va arribar a l’Escola d’Alfarràs cap a l’any 1975 quan es van plantar 210 arbres de la varietat Roig Gallur. Amb el temps es va veure que aquells presseguers no eren de la varietat encomanada.
Com que a les poblacions del Segrià Nord l’afectació de gelades primaverals és important, va sorprendre que, malgrat que l’Escola està en una fondalada vora del riu, quedessin préssecs sense afectació. La floració tardana de la varietat els va salvar.
Va anar corrent la veu d’aquest fet i de la qualitat del préssec. Els pagesos de les contrades van començar a buscar varetes per empeltar-lo i es va anar propagant la fama i el nom d’aquesta varietat. Així, quan a l’Espigares, l’oficial de l’escola, se li preguntava d’on venia aquell préssec, explicava que era de l’escola.
L’any 1992, l’Antonio Gil, el director de l’època, va fer estudiar la varietat per l’IRTA. Es va caracteritzar i, des de 1993, el préssec de l’Escola és una varietat registrada.
ARBRE El presseguer de l’Escola és un arbre vigorós, fàcil de conduir, que treballa sobretot amb xifones i rames de segon any.
FLORACIÓ La floració és tardana, cap a finals de març, fet que la fa més resistent a les gelades primaverals. La flor és campanulada, menys vistosa que altres varietats de préssec.
FRUIT El fruit es cull, habitualment, la segona setmana d’agost. El color groc del fruit és uniforme i intens. La forma és lleugerament allargada amb sutura visible i amb el mugró semi-enfonsat. Gairebé no té vellut a la pell.
Té galta roja variable, segons la intensitat de llum, que pot variar del 10 al 60 %. El pinyol adherit tenyeix una mica la seva carn. És un fruit mitja-gran, amb polpa consistent, molt dolç i equilibrat. Té, de vegades, una maduració sobtada i problemes de caiguda prematura. Suporta bé el transport i es conserva molt bé.
