Aquest mes, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que s’encarrega de gestionar la xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem la Patricia Hernández, professora d’elaboració de vins i d’altres begudes de l’Escola Agrària de Gandesa.
És nascuda a Las Palmas de Gran Canaria i al llarg de la seva vida ha pogut viure a diferents ciutats i racons del món: Eivissa, Madrid, Alacant, Guinea Equatorial… Va estudiar enologia a Tarragona i amb 25 anys es va aventurar a fer el seu primer vi a Colòmbia. Viu a Catalunya des de fa 15 anys i ens confessa que se sent d’aquí. Els seus orígens han fet que conservés alguns trets distintius dels illencs: una gran estima pel mar, el carnaval i la música.
En aquesta entrevista descobrim el motiu que va fer que comencés a formar part de l’EA Gandesa i iniciés una nova vida en terres catalanes.
- Com i quan va començar la teva història a l’Escola Agrària de Gandesa?
Vaig començar durant la verema del 2003, com a col·laboradora del centre, quan encara no estava consolidat el Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Olis d’Oliva i Vins que s’imparteix actualment. De fet, les classes començaven a les 6 de la tarda i acabaven a les 9 del vespre.
Quan vaig iniciar aquesta col·laboració amb l’escola, acabava de venir del Penedès d’elaborar caves i vins blancs. Vaig aterrar en aquesta comarca per cobrir dues places: una com enòloga en un petit celler del Pinell i una altra, d’ajudant d’enòleg en la Cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot. Ràpidament, vaig quedar encisada per la Terra Alta, tant pel caràcter de la seva gent, com pels seus paisatges. M’agrada dir que és una petita reserva apatxe.
L’entrada a l’Escola Agrària de Gandesa va ser per pura casualitat, quan l’enòleg de la Cooperativa de Bot em va suggerir de fer classes allí. L’oferta va arribar-li a ell però no podia ocupar-se’n. Jo mai havia impartit classes, però ràpidament una altra professora del centre em va dir: “Tu tranquil·la, fer vi en aquesta comarca és molt senzill, sempre surt bé”. De seguida, vaig veure com adaptar la programació al procés d’elaboració del vi i va ser molt fàcil transmetre la meva passió a l’alumnat. Aquell any vaig fer estada en tres veremes a la vegada!
Després em vaig fer autònoma i donava assessorament tècnic a un celler del Priorat i a un altre de Batea, sempre compaginant-t’ho amb la col·laboració a l’escola. El CFGM va començar a prendre més forma gràcies a la insistència del director Manel Gisbert, que sempre va veure aquests estudis com una formació imprescindible per a la comarca.
- Quines són les teves funcions actuals a l’escola?
Continuo impartint classes d’Elaboració de vins i Elaboració d’altres begudes, on l’alumnat elabora vins, licors, vinagres, vermuts i cerveses. També soc responsable del celler i del laboratori. M’encarrego de la traçabilitat i la documentació pertinent per tal que els 6 tipus de vins que fan els estudiants estiguin dins de la denominació d’origen de la Terra Alta.
“Realment el que més satisfacció em dona és quan venen exalumnes a portar una ampolla de vi que han fet ells, a explicar-me els seus nous projectes o a comentar les seves experiències al celler on treballen. (…) Tot això, a mi m’omple el cor.”
- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
El contacte amb l’alumnat, molts d’ells venen molt tocats del sistema educatiu, perquè no s’han pogut adaptar. El problema real que tenim és que el sistema educatiu no s’adapta a les necessitats dels joves.
Són edats molt delicades i és molt important poder transmetre als estudiants que no passa res per equivocar-se, que s’han d’aixecar i tornar-hi, que són molt joves. Moltes vegades hem de fer més de psicòlegs que de professors i d’altres vegades, no tenim la formació suficient per atendre casos que ens arriben que tenen Necessitats Educatives Especials (NEE).
Realment el que més satisfacció em dona és quan venen exalumnes a portar una ampolla de vi que han fet ells, a explicar-me els seus nous projectes o a comentar les seves experiències al celler on treballen. Enguany tenim tres alumnes que han començat els estudis d’enologia a la Universitat Rovira i Virgili. Tot això, a mi m’omple el cor.
- Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?
Són una gran solució al fracàs del sistema educatiu.
“La satisfacció de l’alumnat quan veu com de les seves mans i del seu esforç poden treure una ampolla de vi o d’oli i que a més a més, poden arribar a guanyar un premi. Per nosaltres, això és sinònim de l’èxit de les Escoles Agràries.”
- Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?
En general, parlaríem que el professorat de les Escoles Agràries han estat professionals de l’empresa privada i poden transmetre una realitat, experiència i responsabilitat del món.
La satisfacció de l’alumnat quan veu com de les seves mans i del seu esforç poden treure una ampolla de vi o d’oli i que a més a més, poden arribar a guanyar un premi. Per nosaltres, això és sinònim de l’èxit de les Escoles Agràries.
- Has tingut un paper clau en el sector de la formació d’enologia a l’escola. Com creus que ha evolucionat l’escola en aquest sentit i com ha professionalitzat la part enològica durant els últims anys?
La veritat és que si comparem les instal·lacions rudimentàries inicials de l’Escola Agrària de Gandesa, a les que hi ha ara per ara, són molt dignes de qualsevol celler actual, disposem d’equips i maquinària de molta qualitat i en molt bon estat.
Afortunadament, fem un bon equip, juntament amb l’altre professor enòleg, Ivan Busquets, i el director, Antoni Cutrona. Cada any, sempre intentem fer propostes de millora i innovació amb dipòsits, filtres bombes, equip de fred, terra del celler…
I per descomptat, no hauria estat possible sense el suport econòmic del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que sempre ens ha aprovat les nostres propostes de millora.
També, disposem de dos laboratoris col·laboradors per ratificar les anàlisi que fa l’alumnat dels seus vins, així com empreses de productes innovadors en enologia (llevats, fustes, clarificant…), que col·laboren amb els nous projectes dels vins dels estudiants de 2º curs.
- Explica’ns una anècdota que hagis viscut a l’escola que pugui servir de consell per a la resta de docents.
Uf! En tinc moltes, cada any passen moltes coses! Fer vi és una aventura i més, amb els xavals!
Una de les primeres que emmarcaria una realitat d’aquesta comarca és que el primer dia de classe els pregunto un per un perquè han escollit cursar aquest cicle. Un d’ells em va dir que a casa tenien dos trulls, on el vi fermentava sol, li cremaven una metxa de sofre i cada any li comprava Torres. Ell es va preguntar: “I si li faig alguna cosa més amb aquest vi?” I jo li vaig dir: “Faràs filigranes, perquè la matèria primera que teniu és una meravella”.
- On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
M’encanten les muntanyes i passejar-hi amb el meu gos o descobrir noves rutes amb la bicicleta.
Però també reconec que mínim una vegada al mes necessito veure el mar. És el que té ser d’una illa! Evidentment, estic enamorada del Delta i del seu paisatge, en qualsevol època de l’any. M’agrada gaudir de la seva gastronomia en família.
No obstant, dedico també moltes hores lliures a preparar les classes pràctiques, innovant en activitats en nous formats per motivar al màxim l’alumnat.
- Quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no pot faltar mai al rebost de casa teva?
Evidentment, el vi dels nostres alumnes i els seus projectes. També, els de l’Escola Agrària d’Espiells. Recomano tant el seu cava, com el vi blanc i rosat.
- Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?
La música és el meu medi, es una decisió complicada…
Cançons: “The Sun is Gonna a Rise Again” de Cris Cab, “Lullaby” de The cure, “Waves” de Robin Schulz, “Just the two of us”,” Somebody that I used”, “Lemon tree”… Podríem fer una playlist!
Llibres: La vieja sirena, de Jose Luís San Padro. D’aquest llibre vaig treure el nom de Glauk, el vi blanc criança de l’escola. També, Cometas en el cielo de Khaled Hosseini, El ocho de Katherine Neville o La bodega de Noah Gordon. Aquest últim autor té altres llibres molt més bons i en aquesta novel·la, vaig pensar que m’agradaria convidar l’escriptor a una verema, per tal que la visqui i escrigui. A més a més, qualsevol llibre de Ken Follett o Dan Brown, m’agrada.
