Aquest mes, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem en Ferran Camp, docent i cap de programes de l’Escola Agrària de les Borges Blanques.
Descendent de família pagesa originària de Terres de l’Ebre, però nascut i escolaritzat a Barcelona, decideix estudiar agrònoms com a mitjà per fugir de la gran ciutat. En finalitzar els estudis, vora l’any 2002, participa en projectes de recerca dins l’àmbit de l’aplicació de fitosanitaris i les noves tecnologies emergents, tots ells duts a terme per la Universitat de Lleida i el Centre de Mecanització Agrària del Departament d’Agricultura. L’any 2005 aconsegueix un contracte d’interí a l’Oficina Comarcal del Segrià i seguidament s’incorpora, també com a interí, al Centre de Mecanització Agrària. Durant aquesta etapa, la més longeva fins al moment, està centrat en projectes de recerca, la posada en marxa i gestió del sistema d’inspeccions d’equips d’aplicació de fitosanitaris a Catalunya, l’elaboració de materials tècnics i divulgatius, jornades tècniques i cursos de formació. Durant aquesta etapa, col·labora sovint amb diverses Escoles Agràries participant com a expert en jornades tècniques o fent de professor en cursos d’aplicador de fitosanitaris i, el 2018, decideix abandonar el Centre de Mecanització i encetar una nova etapa a l’Escola Agrària de les Borges Blanques.
- Quines tasques desenvolupes en el teu lloc de feina actual?
Pertanyo a una escola petita, l’Escola Agrària de les Borges Blanques, on tots contribuïm solidàriament en l’atenció de l’alumnat i la gestió de les activitats docents i de funcionament ordinàries del centre. Com a tasques específiques encomanades, soc professor de taller, tractor, topografia, una part de cultius extensius, aplicació de fitosanitaris, una part de síntesi i reforço aspectes particulars de mecanització d’altres unitats formatives.
Addicionalment, soc cap de programes, on tinc encomanada la planificació del curs escolar i la confecció dels horaris que, en la nostra escola, canvien setmanalment per tal d’adaptar els continguts i pràctiques al cicle dels cultius i altres oportunitats com l’assistència a jornades tècniques d’interès. De forma més esporàdica, imparteixo sessions FAD de tractor, taller i aplicació de fitosanitaris així com sessions per altres escoles i cursos de formació contínua en l’àmbit de la mecanització.
- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
L’Escola Agrària, al meu entendre, és com una mena de comunitat amb vida pròpia accentuada, en el nostre cas, pel fet que gran part de l’alumnat és intern a la residència, de manera que viuen i conviuen amb nosaltres durant tota la setmana. El que més m’agrada de la meva feina precisament és tenir accés al món dels joves, que no deixa de ser una anticipació del món que vindrà. Amb la mirada de la nostra generació, i ho diu algú que passa dels 40, molts matisos em serien invisibles si no fos pel testimoni dels estudiants que es presenten generosos, desinhibits i sense reticències a compartir el què els passa pel cap quan t’atanses a ells i els escoltes.
- Sempre havies desitjat dedicar-te a la formació?
La meva vocació sempre ha estat més encaminada a la recerca. Em considero curiós i sempre m’he mogut per la inquietud de descobrir o buscar explicació als fenòmens de la natura i també de la tècnica. Com es diu col·loquialment, una cosa porta a l’altra, i la formació m’agrada i em satisfà entesa com el camí per satisfer la curiositat de l’alumnat en conèixer allò que encara no saben o entenen. Per a mi és un repte conèixer però també fer entendre.
- Què suposen les Escoles Agràries per a tu? Per què creus que són essencials les Escoles Agràries?
Si hagués de ressaltar alguna cosa per sobre de les altres, diria que les Escoles Agràries són un espai singular, bastant allunyat de com són la resta de centres formatius del nostre país. Quan vaig arribar, em van sorprendre un seguit de diferències en relació amb altres centres de formació professional: en general les Escoles Agràries són centres a molt petita escala; es localitzen en àmbits rurals generalment amb baixa densitat demogràfica; estan ben dotades en pressupostos de funcionament i inversions; estan adscrites al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i no al Departament d’Educació.
I llavors em preguntava: Per què les escoles són tan diferents? A què respon? Tot plegat és un error?
Amb el pas del temps he anat entenent que aquestes singularitats són el resultat de l’adaptació que ha hagut de fer la xarxa d’Escoles Agràries per acoblar-se a la singularitat del sector primari a qui assisteix, un sector dispers, deslocalitzat, amb unitats de producció relativament petites (sovint familiars) i amb les necessitats d’inversió ajustades al seu impacte i no pas a la seva dimensió. Les Escoles Agràries penso que són el complement formatiu de proximitat que el sector necessita.
- Què destacaries de la cultura de les Escoles Agràries?
Tot i que conec totes les Escoles, no m’aventuro a remarcar el destacable o identitari del conjunt de totes elles, de ben segur que cada una deu tenir allò que la caracteritza. Sí que em veig capaç, però, de fer-ho parlant de la meva.
Per sobre de tot, destaco que som una escola petita, familiar, on tots participem i estem assabentats de tot. En els moments difícils, que hi són, com darrerament ha estat la manca de professorat, fem pinya i avancem de forma solidària.
- Explica’ns algun moment o alguna anècdota que hagis viscut a l’escola que recordis amb un somriure.
A les Escoles Agràries, o almenys a la nostra, tot és molt intens i cada dia vivim moments per somriure. Personalment, encara em sorprèn l’enginy que utilitza l’alumnat per esquivar les normes; aquest any per exemple la prohibició dels mòbils a les aules. En entrar al centre, els alumnes han de deixar el seu mòbil en una safateta que porta el seu nom, situada a administració. Doncs bé, hi ha alumnes que deixen un mòbil vell per no haver de deixar el seu. El patró es repeteix, ha passat més d’una vegada, que l’alumne marxa descuidant-se el mòbil vell que havien deixat. És llavors quan li truquem per comunicar-li que s’ha deixat el mòbil i de forma incauta i precipitada l’alumne ens contesta: vaja me l’he deixat, que me’l podeu guardar fins demà… és llavors quan repliquem: ens pots explicar amb quin mòbil estàs parlant ara si el teu te l’has deixat i el tenim al davant? Tot acaba amb un somriure de les dues parts, un “m’han pillat” i també, tot s’hagi de dir, amb una incidència.
- On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
M’agrada la natura i l’esport. Actualment, el meu dia a dia és intens, la feina i la família, amb canalla de 4 i 7 anys, no deixen gaire espai al temps lliure, però si em busqueu en vacances, em trobareu en indrets on pugui mirar lluny, com ara contemplant el mar i l’horitzó des d’una platja de Les Cases d’Alcanar o des d’un pic del Pallars Sobirà. M’agrada molt la caça de la perdiu, el trekking, la bicicleta de muntanya i fer excursions amb moto trail i d’enduro.
- Quin producte de proximitat no pot faltar mai al rebost de casa teva?
L’oli d’oliva, i no és un tòpic pretès per quedar bé en aquesta entrevista. Si dietèticament fos saludable, seria capaç de subsistir només a base de pa torrat amb tomàquet, una mica d’all refregat i abundant oli d’oliva.
- Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?
La meva personalitat moguda no contribueix gaire al fet que sigui un gran lector. M’agrada escoltar música i que aquesta m’acompanyi en els meus desplaçaments. Us recomanaria la cançó “Al país de l’olivera” d’Obrint pas; sempre que l’escolto em fa rememorar episodis feliços dels estius que d’infantesa passava a Les Cases d’Alcanar.
- Si vols afegir alguna cosa més que no haguem parlat a les preguntes anteriors, no dubtis a fer-ho a continuació!
Aprofitant que se’m dona veu, m’agradaria acabar fent una mica de reivindicació amable i positiva. En el transcurs del meu pas per l’escola he descobert que soc al lloc indicat per poder transferir el coneixement que he acumulat al llarg de la meva trajectòria professional i posar-lo a disposició d’aquells que seran els artífexs de la transformació del món que vindrà. També he descobert que la meva feina és tant més bona i eficaç quan la gaudeixo i no m’atropella, i més encara si la desenvolupo ben acompanyat en un entorn de continuïtat. Segueixo il·lusionat i confiat que així serà.
Comentaris recents