PER QUÈ VAN VENIR?
Feia 12 anys que havia acabat la Guerra Civil, Espanya encara no estava recuperada de la crisi soferta els anys anteriors.
Durant la guerra van haver-hi persecucions religioses; amb aquest fet les monges Franciscanes que residien en Sant Adrià es van veure obligades a marxar, comporten així un allunyament total. La formació religiosa femenina va quedar truncada.
Un gran terratinent va cedir, abans de la guerra, unes extensions de terres per construir els col·legis religiosos. L’ensenyament de la noia no tenia massa importància, per aquest motiu és comprensible que el territori per l’escola masculina tingués més extensió que per un senyor de Sant Adrià, es va informar per tornar a tenir ensenyament religiós femení. Va insistir a les monges Franciscanes, però elles tenien una actitud radical.la femenina.
Aleshores el bisbat va oferir un llistat de congregacions que tenien interès en instal·lar-se en Sant Adrià. Entre elles es trobaven les trinitàries
A les trinitàries se’ls va proporcionar una residència amb capacitat suficient per començar a donar classes. Van estar instal·lades allà fins l’any 1.956. Aquest mateix any el bisbe auxiliar de Barcelona , Narcís Jubany i Arnau , va beneir el nou edifici de l’escola
Una mica més d’història
Era el 1951, fa més de 50 anys, un grupet de sis germanes trinitàries obrien un parvulari i una escola de primària a l’Avda. Alfons XIII de Badalona. Al cap de tres dies la matrícula ja estava complerta.
Era precís trobar un nou local i el 1956 aconseguiren trobar dues torretes al lloc actual de l’escola i se n’edificà una nova planta que també als pocs anys resultà insuficient. Així que marxaven els veïns anaven comprant les torretes de la vora i el 1961 pogueren adquirir-ne dues més i s’amplià la tercera planta.
En aquell temps les ajudes de l’Estat eren impensables i per tant els professors havien d’ésser pagats amb l’aportació dels pares dels alumnes, que en aquell moment eren famílies d’immigrants o treballadors del cinturó industrial de Barcelona, que tenien un nivell cultural bastant baix i el seu nivell econòmic era ben senzill. Per altra banda aquells pares i mares, tenien un gran interès que els seus fills adquirissin una cultura que a ells i a elles no els havia estat permès, ja que de ben jovenets començaren a treballar. Això feia que l’escola poc a poc anés creixent. Per aquest motiu, les quotes de l’escola havien de ser el més econòmiques possibles, cosa que fou impossible degut a que el nombre de professors seglars era molt petit, la feina la feien gairebé en la totalitat les germanes i així s’estalviaven les despeses de la Seguretat Social, gestories, personal administratiu, porteria i fins i tot neteja; aquesta tasca també la feien les mateixes germanes un cop les alumnes sortien de la classe. D’aquesta manera s’anava invertint tot el que es guanyava en la construcció de la nova escola amb pocs diners i amb molts maldecaps, fins arribar a la que avui tenim.
NOUS REPTES
Malgrat tot això, l’escola cada vegada està més atesa per l’Administració Pública, creiem que tenim encara un repte molt gran per aconseguir.
La societat dóna grans incentius per adquirir cada vegada més coses a través de la seva societat de consum, dóna més llibertat moral , no està mal vista la llibertat sexual fins i tot entre els mateixos adolescents, ni l’ús indiscriminat de l’alcohol, ni tant sols el consum de la droga entre els mateixos joves. Però l’home i la dona d’avui amb tot això no és més feliç, li manquen altres valors, els valors que ens ha donat Jesús i que els trobem a l’Evangeli, valors com poden ser: la capacitat d’estimar sense tant egoïsme, la solidaritat amb els més pobres, la lluita contra un món que crea cada cop més marginació i soledat, l’estimació de la vida començant per la dels unats, el respecte als pares i mares, als ancians, etc.
Creiem que si ens ho proposéssim, seriem capaços de canviar aquest món i construir-ne un altre més digne i més humà.
CONSTRUCCIÓ
L’escola ha tingut tres ampliacions:
-Primerament era un edifici rectangular amb poca extensió, amb només sis classes, el bany i unes escales.
-Després van pujar 1 pis i van afegir dues classes més per planta.
-Més tard es va ampliar el pati i el gimnàs
EL MOMENT PRESENT
L’Escola ha estat funcionant durant 50 anys, al llarg d’aquest temps l’ensenyament ha anat canviant, primerament es va desenvolupar un ensenyament primari complementat amb classes de mecanografia, taquigrafia, francès i comptabilitat.
Les noies a partir dels deu anys optaven pel Batxillerat o bé continuar l’ensenyament primari. L’Escola no estava qualificada per realitzar els exàmens finals en el Centre i les alumnes tenien que viatjar fins a un Institut de Barcelona per presentar-se a la prova.
Cap els anys 70 es va passar al Batxillerat professional i ja no era necessari marxar de l’Escola per fer els exàmens.
A partir dels 80 es substitueix el Batxillerat per l’E.G.B. No va ser fins els anys 80 que l’Escola va estar subvencionada per l’Estat.
Actualment l’ensenyament impartit és des de P3 fins a quart d’ESO
Fa anys que l’ensenyament és mixt.
ENSENYAMENT
Ara ja som una família gran, han passat tres generacions, i moltes d’aquelles noietes avui ja són àvies, el seu nivell cultural, social i econòmic, gràcies a Déu s’ha elevat bastant i fins i tot la fisonomia del poble està quasi bé desconeguda. Avui el grau d’exigència dels pares, professors i alumnes és més gran.
A nivell polític Espanya a passat d’un sistema dictatorial a un sistema democràtic, l’escola és concertada per l’estat i per tant l’administració pública se’n fa càrrec del sou dels professors.
El col·legi és concertat. Imparteix classes des de P3 fins a quart d’E.S.O. Funciona de manera democràtica conjuntament amb l’equip de professors, pares i personal no docent, tots som importants
Els alumnes estan representats en el consell escolar.
L’A.M.P.A (Associació de mares i pares d’alumnes.) té un paper molt important.
La congregació de religioses han nomenat una professora com a directora pedagògica.
També els pares i professors conjuntament amb una religiosa formen l’equip de pastoral. I des de fa més 25 anys l’escola gaudeix també d’un esplai amb un grup de monitors, utilitzant les dependències del col·legi els caps de setmana .
És doncs, una escola democràtica, activa amb un caire cristià que, amb el carisma trinitari distingeix la seva forma de ser
