LA FELICITAT DE NO DEPENDRE
La història es refereix a un individu que es va mudar de llogaret, a l’Índia, i es va trobar amb el que allí anomenen un sennyasi. Aquest és un captaire errant, una persona que, després d’haver aconseguit la il·luminació, comprèn que el món sencer és la seva llar, el cel el seu sostre i Déu el seu Pare, que cuidarà d’ell. Llavors es trasllada d’un lloc a l’altre, tal com tu i jo ens traslladaríem d’una habitació a una altra de la nostra llar.
En trobar-se amb el sennyasi, el vilatà va dir:
“No ho puc creure! Anit vaig somiar amb vostè. Vaig somiar que el Senyor em deia:
– Demà al matí abandonaràs el llogaret, cap a les onze, i et trobaràs amb aquest sennyasi errant – i aquí m’he trobat amb vostè.”
“Què més li va dir el Senyor?” Va preguntar el sennyasi.
Em va dir: “Si l’home et dóna una pedra preciosa que posseeix, seràs l’home més ric del món…” “Em donaria vostè la pedra?”
Llavors el sennyasi va regirar en un petit sarró que portava i va dir:
“Serà aquesta la pedra de la qual vostè parla?”
El vilatà no podia donar crèdit als seus ulls, perquè era un diamant, el diamant més gran del món. “Puc quedar-me’l?”
“Per descomptat, pot conservar-lo; el vaig trobar en un bosc. És per a vostè.”
Va seguir el seu camí i es va asseure sota un arbre, als afores del llogaret. El vilatà va agafar el diamant i com d’immensa va ser la seva felicitat! Com ho és la nostra el dia en què obtenim alguna cosa que realment desitgem.
El vilatà en comptes d’anar a la seva llar, va romandre tot el dia assegut sota l’arbre, sumit en meditació.
Cap al tard, es va dirigir a l’arbre sota el qual estava assegut el sennyasi, li va retornar a aquest el diamant i li va dir: “Podria fer-me un favor?”
“Quin?” li va preguntar el sennyasi.
“Podria donar-me la riquesa que li permet a vostè desfer-se d’aquesta pedra preciosa tan fàcilment?”
(Això, encara que no ho sapiguem… està a l’abast de cadascú de nosaltres!)
Comentaris recents