Durant aquest dos mesos hem portat a terme els següents experiments:
Les cartes: Treballem les forces de l’aire i aigua. Quan posem una carta a dalt del got amb aigua i girem el got, la carta no cau. Això passa perquè sobre la carta actuen dues forces, per un cantó el pes de l’aigua i per l’altra la pressió atmosfèrica de l’aire. Encara que sembli estrany la pressió atmosfèrica de l’aire és capaç de subjectar el pes de l’aigua i per això no cau.
Regió-frontera: El concepte “Frontera” és una paraula que es refereix al límit territorial de una zona, un país, una parcel·la i la qual pot ser real o imaginaria. I el concepte regió és l’espai que hi ha a dins d’aquest límits territorials. Un cop ho hem tingut clar ho hem experimentat amb l’experiment, en el qual hem fet servir els caramels lacasitos.
Capilaritat: Els gots s’omplen d’aigua i a cada got s’hi tiren unes gotes de colorant , amb els tres colors primaris a cada got. El paper absorbent farà que aquest colors es barregin creant els colors secundaris.
El paper que no es mulla: Hem ficat un tros de paper dins un got, fent que la base quedi coberta pel paper.Hem posat el got amb la base apuntant cap a dalt, sobre la safata amb plena d’aigua. Hem deixat el got enfonsat del revés durant 20 segons.Que ha passat? El got es mulla però el paper de dins no.Per què el paper no es mulla? El paper no es mulla perquè dins del got sempre quedarà una capa d’aire. Llavors com que l’aire es un gas i l’aigua es un líquid, un fa força cap a dalt i un altre cap a baix, i com que els gasos són més forts fa que sota el got hi hagi una petita quantitat d’aigua i per aixó al treure el got fa un soroll i no es mulla el got.
La llauna equilibrista: Com és que una lluna de refresc es manté inclinada en equilibri sense que res la sostingui. Impossible? Doncs no, és possible. Perquè es conservi en equilibri, la llauna ha de contenir una quantitat de líquid equivalent a un terç de la seva capacitat. Així s’aconsegueix que el centre de gravetat quedi just per sobre de la vora on el cos recolza.
L’iman: Els imants són objectes capaços d’atreure objectes fabricats amb ferro, però també d’altres metalls com el coure i el níquel. Els imants tenen dues zones: el pol nord magnètic i el pol sud magnètic. Què passa si acosteu dos imants? I si en gireu un i el torneu a acostar al primer? Els imants es poden atreure o repel·lir. Si s’enfronten pels pols diferents els imants s’atreuen. En canvi, si s’enfronten pels pols iguals, els imants es repel·leixen. En aquest experiment hem fet servir un got d’aigua en el qual hem introduït uns clips i després de fer unes estimacions sobre si l’iman funcionaria per atraure els clips per la part de fora, com ho em fet quan no hi havia aigua dins el got, hem vis que si que funciona.
L’absorció estrella: Es fa una estrella amb els escuradents partits pel mig i es tira unes gotes d’aigua al mig. Per absorció l’estrella es va obrint.
Fem llaminadures al buit: Hem posat dins un envàs que es pugui treure l’aire unes llaminadures toves tipus núvols, ja que estan formades per aire, sucre, gelatina i colorant. Hem tapat l’envàs i amb un aparell hem anat traient l’aire i que ha passat? Les llaminadures s’han començat a inflar i s’han tornat gegants.! Perquè? L’aire que hi ha dins les llaminadures, està atrapat a dins d’elles i no es pot escapar. Quan traiem l’aire de dins l’envàs la pressió disminueix i l’aire que hi ha a les llaminadures s’expandeix i ocupa més volum i es fa gegant. Però quan hem obert el pot l’aire ha entrat a l’envàs, la pressió ha augmentat i les llaminadures han tornat al seu estat del principi.
La tinta invisible: Primer de tot, exprimim la llimona per obtenir el seu suc. A continuació suquem el pinzell d’aquarel·lal a suc de la llimona i escriurem al paper el missatge secret sense que ningú ens vegi. Deixarem que el paper s’assequi perquè el nostre missatge es faci invisible. Hem d’esperar uns minuts.Per poder veure de nou el que hem escrit, aproparem el paper a l’espelma encesa amb molt de compte per tal que no es cremi totalment el paper. Què passa? La llimona és un fruit cítric. Aquest fruits contenen un àcid que es diu àcid cítric que és un compost orgànic. Quan ho apropem a una font de calor, en aquest cas una espelma, generem una reacció química de carbonització. La part que té l’àcid cítric del suc de llimona s’oxida deixant una substància de color marró. I apareix el missatge.
Comentaris recents