L’altre dia a classe una alumna de 71 anys em deia: “si no fos perquè vinc a l’escola, em moriria en dos dies”.
Uns dies més tard, un altre alumne de 73 anys em deia: “gràcies al fet que he perdut la por amb la informàtica ara m’atreveixo a anar al caixer i fer moviments bancaris tota sola”, l’anècdota seria que aquesta dona hagués fet alguna cosa diferent del que volia fer i que hagués perdut tots els diners, però no, no només ha guanyat autonomia amb les gestions bancàries a través del caixer, sinó que ara ja té l’APP a través de la qual fa algun que altre Bizum, inclús ho recomana a les seves companyes de classe.
L’educació al llarg de tota la vida no solament és un benefici personal, pel que fa a autonomia, confiança, empoderament, exercitació cerebral, socialització, etc., sinó també és un benefici social, ja que genera persones més participatives amb la societat, amb poder de decisió…, en definitiva persones més lliures.
Si algunes d’aquestes persones no assistissin a classe probablement viurien amb por, recloses en les seves llars i depenent d’altres persones.
Políticament parlant, l’educació d’adults afavoreix l’economia en generar persones més independents; l’ambient emocional en generar persones amb relacions fora de la família; el civisme en generar persones pensament crític; i la prosperitat en generar persones més lliures.
Afavorir l’educació de persones adultes repercuteix a la majoria de la societat, ja que afecta qualsevol persona major de 18 anys.
Per tant, donem-li el poder i la importància que mereix i que té si realment volem una societat més justa, igualitària i lliure.
- Xavier Martinez
