El passat divendres dia 19 d’abril vam recollir el premi Valors 2024 que Ràdio Molins va lliurar a la nostra escola.
Segons les paraules del jurat, aquest premi ha estat atorgat al centre “per la dedicació i implicació del seu equip docent alhora de donar una segona oportunitat a adults que no van poder acabar els seus estudis”.
Alguns dels docents de l’escola vàrem recollir el premi pujant a l’escenari on el nostre director, Josep Ramis, va fer un discurs d’agraïment en nom de tot l’equip. En aquest parlament, va destacar la implicació de tots els membres de la comunitat educativa que han fet possible l’existència i desenvolupament del centre al llarg dels seus cinquanta anys d’existència.
Va ser una nit molt emotiva de la qual us volem fer partíceps, doncs aquest premi no hauria estat possible sense vosaltres. Per això, us deixem l’enllaç a l’àudio de la gala (https://www.radiomolinsderei.cat/embed/podcast?id=radiomolinsderei_podcast_31405) i el discurs d’agraïment sota d’aquest post.
Bon vespre,
El Roger m’ha dit que toca fer una intervenció. La veritat és que no tinc el discurs gaire clar.
Primer podria donar les gràcies al jurat i a la ràdio, sempre afalaga rebre un premi, i sobretot quan no t’has presentat a cap concurs. Se suposa que això és el que s’ha de dir, oi? Segur que tothom ho farà.
Si han pensat en nosaltres perquè en fem 50, potser hauria de recordar la història del centre. Dels seus inicis a l’antic Lluís de Requesens, el breu pas pel que llavors era l’Alfons XIII, les classes a l’associació de veïns del barri del Canal, les classes al Gual Villalbí, quan l’escola encara estava aïllada i no envoltada de cases com ara, el local del carrer de Baix i les seves misèries… fins arribar a l’antic Ferran Agulló, on encara som. Però, vaja, això ja ho explicarem millor a l’exposició del 50è que farem a la Federació Obrera del 23 de maig al 13 de juny. Veus, la falca publicitària està bé!
Esclar que si parlo d’història, hauria de fer menció a tot l’equip docent, tant present (el teniu parcialment aquí dalt) com passat. Si el centre de formació d’adults ha estat i és una escola mig-centenària és gràcies a molts professionals que s’hi han escarrassat de valent. I no em puc oblidar, tampoc, de dues figures fonamentals: la Montse Amigó, la pionera, i en Manel Izquierdo, que tants anys ha estat al capdavant del centre. Però, esclar, ja m’ha costat prou que pugessin aquí dalt… si en parlo després em renyaran.
No em puc deixar els alumnes, tampoc! No hi ha escola sense alumnes. Podria dir que tenim més de 450 alumnes, de 32 nacionalitats, de 16 a 84 anys, de Molins i dels pobles veïns… Les dades, però, no diuen gran cosa. Hauria de parlar de segones i terceres oportunitats, i també de primeres! En Hamid, la Montse, la Patricia… Casos de superació personal ben diversos. Si ho faig, corro el risc que ens posem a plorar tots plegats i l’entrega de premis acaba de començar. No m’ho puc permetre.
Vaja, tot això està molt bé, però tothom s’ho pot esperar. Una intervenció previsible. Ningú se’n recordarà d’aquí 5 minuts. Per fer això, és millor que ho faci curt i sigui clar: simplement diré que ens estimem la nostra feina, i que moltes gràcies!
