L’ISLAM
L’islam (en àrab الإسلام, al-islām , ‘submissió [a Déu]’)[1] és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle vii a la península Aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que Déu (en àrab: Al·là) va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad) mitjançant l’arcàngel Gabriel (Jibril). Aquest missatge va quedar plasmat en l’Alcorà, el llibre sagrat d’aquesta religió.[2] El contingut fonamental d’aquesta revelació és que Déu és un i que tot és obra de Déu,[3] així que la finalitat de la vida és sotmetre’s a la seva voluntat per tal de viure-hi en acord i obtenir la salvació.
L’expansió de l’islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l’Imperi sassànida, el nord d’Àfrica, la península Ibèrica i parts de l’Imperi Romà d’Orient. També s’inclou en aquesta denominació l’influx dels comerciants al Magrib i altres parts d’Àfrica, així com les missions fetes a les Filipines.
Des de la data en què s’inicia l’hègira (622) o era musulmana amb Mahoma fins al seu punt àlgid, aquesta expansió va passar per quatre etapes principals:
- Mahoma – l’inici de l’islam (622 – 632)
- Primer califat (632 – 661)
- Califat omeia (661 – 750)
- Califat abbàssida (750 – 1055)
Al-Àndalus o l’Àndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l’edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
