La Restauració borbònica (1874-1931), període iniciat amb el restabliment de la monarquia borbònica en la persona d’Alfons XII (1875), va significar la implantació d’un nou sistema polític que va posar fi a la inestabilitat del Sexenni democràtic.
Cánovas del Castillo serà l’artífex del nou règim, regulat per la Constitució del 1876. El sistema canovista es basava en l’existència de dos grans partits, el Partit Conservador i el Partit Liberal, anomenats partits dinàstics, que es tornaven en el poder (torn pacífic), a la manera inglesa. El funcionament del sistema estava manipulat per la pràctica del caciquisme i el frau electoral, per a garantir el torn. D’aquesta manera tan poc democràtica, es garantia el poder a un dels dos partits lleials a la monarquia i totes les altres forces polítiques del país restaven al marge d’aquest joc polític. Era la fòrmula elegida per les classes altes (l’oligarquia agrària i industrial) per a garantir l’estabilitat política i evitar el perill revolucionari de les masses, després de l’experiència del Sexenni.
En definitiva, la Restauració representa el triomf de l’opció liberal moderada, la reformulació conservadora de l’Estat liberal. La intenció dels polítics liberals de la Restauració era construir i consolidar un estat políticament i jurídicament fort, capaç de defensar i garantir els interessos dels propietaris i dels diferents grups econòmics que dominaven l’Estat. De fet, volien contrarestar i neutralitzar el perill que representaven per a l’ordre socioeconòmic establert els corrents ideològics republicans, nacionalistes, marxistes i anarquistes.
La Restauració es divideix en dues grans etapes:
Des del 1874 fins al 1898, etapa de consolidació del sistema, amb l’alternança de governs conservadors i liberals.
Des del 1898 fins al 1931, etapa de crisi del sistema, coincidint amb el regnat d’Alfons XIII (1902-1931).
En la primera etapa cal destacar dos períodes:
El regnat d’Alfons XII (1875-1885) és un període de pacificació militar (es posa fi a la Tercera Guerra Carlina i a la Guerra dels Deu Anys de Cuba), d’estabilitat política i de creixement econòmic. A partir de 1881 funciona el torn de partits.
Durant la regència de Maria Cristina d’Àustria (1885-1902), el torn de partits funciona perfectament, fins que el desastre colonial de 1898 origina la primera gran crisi del sistema de la Restauració. El 1898 havia perdut el que restava del seu imperi colonial.
Durant aquests primers anys de la Restauració, les diverses forces polítiques marginades pel sistema canovista, van fer sentir les seves veus. El carlisme, el republicanisme, els regionalismes i nacionalismes, el moviment obrer, el món intel.lectual, etc. van protagonitzar els primers moviments de queixa davant un sistema immobilista, que només beneficiava la gran burgesia.
