MOLTS JOVES RUMIEN aquests dies què estudiaran, enmig d’algunes confusions i moltes incerteses.

Hi ha qui diu que avui dia estudiar graus ja no serveix. Qui pensa que estudiar ja no serveix potser és que ha estudiat poc. O ho confon amb si aquests estudis tenen una sortida professional directa, i en això l’encerta: malauradament no la tenen.

Però està demostat que els llicenciats troben feina abans que els que no ho són, encara que no sigui, per desgràcia, de la seva especialitat i del sou que mereixerien. I a més és que estudiar no té només una finalitat laboral. Aprendre és un verb deliciós. Que els graus i postgraus ja no donin un sortida directa al món laboral és un problema, però té un punt, un de sol, positiu. Que avui dia ja no cal especular tant amb la sortida, sinó amb l’entrada. El meu consell és: estudia el que et doni la gana, però estudia. No en el sentit de caprici, sinó en el de passió, de vocació, d’il·lusió. Si estudies el que realment t’agrada, aprendràs segur, i aprendràs més, perquè el motor serà la curiositat. I aspiraràs a ser molt bo en allò. I si aprens molt i ets molt bo, la sortida apareixerà, o te la crearàs. En canvi, si optes per alguna cosa que no et ve de gust pensant en les opcions laborals, has de saber que potser el sacrifici no et sortirà a compte, en un món tan canviant on tots serem aprenents permanents i haurem de reciclar-nos diverses vegades. Evidentment, també s’aprèn treballant, sent monitor d’esplai o voluntari, i no tothom ha de fer un grau, i la FP millora per oferir tota mena de sortides. El que vull dir és que és possible ser jove, ser optimista, estudiar el que et doni la gana i complementar l’aprenentatge fent feina o empenyent des del teixit associatiu. I és recomanable. I funciona.