I seguim endinsant-nos en el món de Tàpies…Aquest cop,tota la primària  hem elaborat una cadira de fang. Us preguntareu i perquè una cadira? Perquè un dia vàrem llegir una carta que Antoni Tàpies va escriure pels lectors del Cavall Fort i en ella ens deia:

…Quan mirem, normalment només veiem el que se’ns dóna al voltant nostre: quatre coses –a vegades ben pobres– només vistes per sobre enmig de l’infinit. Mireu l’objecte més senzill. Agafem, per exemple, una vella cadira. Sembla que no sigui res. Però penseu en tot l’univers que ella comprèn: les mans i les suors tallant la fusta que un dia va ser arbre robust, ple d’energia, al mig d’un bosc frondós en unes altes muntanyes, l’amorós treball que la va construir, la il·lusió que la va comprar, els cansaments que ha alleujat, els dolors i les alegries que haurà aguantat, qui sap si en grans salons o en pobres menjadors de barriada… Tot, tot participa de la vida i té la seva importància!…

Per aquest motiu hem fet cadascú la seva cadira personalitzada!!

Aquí us ensenyem el procés!!!