Entrevista a Marc Casas – professor de percussió

– Hola Marc, gràcies per concedir-me aquesta entrevista sobre la música:

– Qui et va inspirar amb la música?

– Molta gent, però bàsicament un grup que es diu “Led Zeppeling” que escoltaven els meus germans grans.

– Quants anys fa que fas percussió?

– 22 anys.

– Quin instrument t’agrada més?

– Cap, depèn del repertori.

– És molt difícil la percussió?

– Depèn, si ho vols fer bé sí, sinó és lo més fàcil.

– Has fet molts concerts?

– Molts, molts…

– On vas estudiar?

– Amb diferents professors, però bàsicament en l’ESMUC que és l’Escola Superior de Música de Catalunya.

– Has viscut mai una experiència inoblidable ?

– Forces.

– T’agrada ser professor?

– M’agrada molt.

– Fas moltes hores de classe?

– Bastantes, moltes. Tot i que aquest any en faig alguna menys.

– Et va ser difícil aprendre’n?

– A mi em costava, no tenia habilitats, però com que m’agradava em buscava exercicis per fer cada vegada m més bé.

– Quina es la teva cançó/grup preferit?

– Led Zeppeling.

– Quin es el teu percussionista preferit?

– No en tinc cap, hi ha un professor que em va marca molt que es diu George Elli, un senyor molt gran però molt, molt bo!!!

– Moltes gràcies Marc per la teva atenció.

Hem fet servir llibres que tenen imatges, cada pàgina té la continuació de la història del personatge, i cada llibre està relacionat amb els altres llibres de la col·lecció, hem hagut de fer de detectius per entendre les històries il·lustrades.

No hem fet servir el text perquè no n’hi havia i hem hagut de deduir a través de les imatges, observant-les i finalment hem aconseguit saber la història dels 5 llibres, tots estaven relacionats entre ells.

Amb alemany els llibres es diuen “WIMELBUCH”  que vol dir llibre de formigues on tot és petit i està relacionat com els túnels que fan les formigues.

Hem valorat molt bé aquesta activitat.

Donem gràcies a l’Ester Muntaner de la Biblioteca Triadú.

clica aquí per veure les fotos

-Hola, bon dia, avui entrevistaré a l’Alcaldessa de Vic Anna Erra del partit polític PDeCAT.

-Bon dia.

-Quan va començar a interessar-se en la política?

-Doncs m’hi vaig començar a interessar a la primavera del 2007, quan jo sent professora d’una escola , i que no m’hauria pensat mai fer política, una persona em va dir: “que t’interessaria fer de regidora de la teva ciutat i tenir cura de l’educació de la teva ciutat?”. I li vaig dir: “Ah! Doncs potser si”. I mira a partir d’aquí vaig començar.

-Per vostè què és la política? Que li ha significat en la vida ?

-Doncs la política i sobretot la política municipal, la veig sobretot com un servei al teu poble o ciutat. És a dir, una cosa temporal que dura només uns quants anys i et dediques al 100% a millorar la teva ciutat o el teu poble.

–Quan la van escollir Alcaldessa, quina emoció va sentir?

-Penso que va ser una cosa curiosa en el sentit que en el meu cas, primer de tot ja hi va haver un procés, es va haver de decidir si jo era la que em presentava o no. Vaig haver de lluitar molt amb altres persones del partit, i com que el final ho vàrem aconseguir, aquest ja va ser la primera gran alegria. Llavors amb molta energia ens vàrem presentar a les eleccions, i en guanyar,  diguem-ne que vaig tenir el cor com partit, una primera sensació de molta il·lusió, de “ho hem aconseguit”.  I l’altre de cop dir “Ostres! Ara soc l’Alcaldessa, ara em toca aquesta responsabilitat. A veure si sabràs fer-ho bé, i si la gent que t’ha donat tota aquesta confiança, si sabràs donar-los resposta”.

– Quines són aquestes responsabilitats?

-De cop tens a càrrec tota la ciutat, que la ciutat vagi bé, que la gent hi visqui bé, que tinguin feina, que hi trobin els carrers endreçats, que els problemes socials es solucionin, que els joves no ens marxin i trobin feina aquí a Vic. Que la ciutat de Vic continuï sent forta, doncs depèn en part de les meves decisions. I penses doncs bé, t’has presentat amb un programa polític i la gent t’ha donat confiança, doncs ara és el moment de complir-lo i saber-ho fer bé, i que les decisions que prenguis, que  a vegades no agraden a tothom, siguin les correctes.

-A vegades ha pensat en deixar aquest càrrec?

-Ui! Moltes vegades. Si, així com hi ha molts moments que estic contenta i satisfeta de la feina que estic fent per la ciutat, també hi ha vegades en que hi ha molts problemes, no pots trobar  solucions a tots els problemes de la ciutat, i a vegades això et va creant una motxilla molt gran de pes, de responsabilitat. I a vegades dius “ostres” no puc solucionar-ho tot i a vegades et vindrien ganes de canviar-ho.

-De la vostra feina què més li agrada?

-Parla amb gent, anar als llocs i sobretot escoltar molt el que em diuen de la ciutat, com està la ciutat i buscar ajudes i solucions perquè la ciutat vagi avançant. Vic sempre ha set molt important, Vic és molt important dins de Catalunya, doncs sobretot, que els anys que jo pugui ser Alcaldessa, Vic continuï sent una ciutat important dins de Catalunya, econòmicament, socialment, culturalment, en tots els aspectes.

–Es tornaria a presentar com a Alcaldessa?

-És una cosa que rumio i encara no he pres la decisió, perquè també trobo a faltar ser professora.

-Vostè que creu que canviarà si Catalunya és independent?

-Doncs que finalment ens reconeixerien com a una nació estat, que tota la nostra història podrà tenir la cobertura de ser un estat, i hi guanyarem sobretot econòmicament i al tenir més per les nostres persones.

–Fins aquí està bé, adéu gràcies per atendrem.

-Adéu.