El divendres passat, vam dedicar la sessió d’enxaneta a fer jocs cooperatius a l’aire lliure aprofitant el bon temps.
Vivim en una societat altament competitiva on, generalment, es premia l’individualisme. Molts infants creixen amb la idea errònia que han de fer les coses millor que les persones del seu voltant i els veuen com si fossin rivals. El pitjor de tot, és que el fet de comparar-se i competir entre els demés, moltes vegades, porta a que puguin aparèixer frustracions, enveges i fins i tot agressivitat.
El que hem de fer no és competir contra els altres sinó, intentar superar-nos a nosaltres mateixos, amb ajuda dels altres, i buscar dins nostre el que s’anomena motivació intrínseca, que és la motivació que neix de dintre de la mateixa persona per autosatisfer els seus objectius.
Els jocs cooperatius són una gran eina pedagògica. El seu objectiu és que tots els membres de l’equip s’esforcin per aconseguir el mateix objectiu per tant, tothom es igual i té la mateixa importància dins del grup. En aquest tipus de joc preval la integració per davant de l’eliminació, la cooperació en comptes de la competició i la alegria substitueix la frustració, deixant així entreveure valors de solidaritat, respecte i humilitat. A més a més, de tots aquests valors, també permeten treballar habilitats com la rapidesa, l’agilitat, el pensament, la concentració i l’atenció, etc. Habilitats necessàries per l’eficiència acadèmica.
Així, les famílies i els enxanetes van poder conèixer jocs nous, que no requereixen ni material, i van gaudir d’una gran tarda de diversió en família, on les seves cares ho diuen tot!
