Hi poden haver
piscines de totes les menes.
Grans com gegants,
petites i boniques.
Llargues o curtes,
banyant-te totes les gaudeixes!
Amb la pilota jugaràs,
i quan et tiris a sobre
BOMBA! Diràs.
Pot haver molta ombra
i jugar amb una escombra .
També pot haver-hi molt
de sol i així portar-te
un para sol.
A la piscina
pots… Llegeix més»
És un paisatge de muntanya. Els arbres són més vells que la meva besàvia.
N’hi ha una casa tan antiga que es queixa de la seva edat.
Les muntanyes són tan altes que sembla que arribin al cel.
També n’hi ha un munt d’animals que van de processó… Llegeix més»
Les fulles de l’arbre
verds i acolorides
de moltes grandàries,
i de moltes menes .
De forma que creixen
a miqueta, miqueta,
i quan ve una marieta
li saluda amb una poteta.
Les fulles verdes
com la selva
les fulles grogues
com un fil d’or
i les vermelloses com el teu cor.
Algun dia podràs
veure l’arbre
que tens dins… Llegeix més»
El color del mar es més blavós que el cel. És més gran que un continent. I també les seves onades són com una abraçada.
Al fons del mar hi ha éssers marins, que senten el mar com la seva mare. Els pescadors la tracten… Llegeix més»
El camp del meu avi
és tan bonic com el paradís,
està a la falda de la muntanya
on viu el tiet Lluís.
M’agradaria que fos veritat
però he escoltat
que els arbusts que porgava el perruquer
el meu avi els havia plantat.
El seu camp escolta les teves paraules,
és obert als… Llegeix més»
La ciutat de Manresa
té una escultura gegant
per poder veure-la estesa
només has de girar el teu cap.
No es gaire acolorida
però tampoc és avorrida
si la voleu veure en peu
ferm com un soldat en vigilància sereu.
T’enganya cada dos per tres
només menteix,
compta fins a tres
i la tindràs allà mateix.
Però… Llegeix més»
L’arbre plora, plora molt
amb la seva fulla a la tardor
trist i sol com un mussol
veu la gent gaudint del sol.
Pobre i sense fulles l’hivern amb molt de fred
ens posem abrics i barrets
Qui ho va plantar?
ha de ser molt savi
fer néixer una nova criatura.
Ha d’aguantar… Llegeix més»
Sóc la sorra
la sora que tothom trepitja.
Sóc la sorra
suau com una rosa
Quan la gent em trepitja
i els faig pessigolles als peus
riuen i pensen en la pols d’una tija
és com l’amor dels deus.
Si van amb xancles m’enfado
i tant que m’aplano
la gent riu i segueixo aplanant-me
tant… Llegeix més»
La ciutat de Manresa
té una escultura gegant
per poder veure-la estesa
només has de girar el teu cap.
No es gaire acolorida
però tampoc és avorrida
si la voleu veure en peu
ferm com un soldat en vigilància sereu.
T’enganya cada dos per tres
només menteix,
compta fins a tres
i la tindràs allà mateix.
Però… Llegeix més»
Jo em vaig adonar de de tot quan tenia 6 anys.
Era molt d’hora, eren les 6:30 del matí, estava dormida i vaig escoltar sorolls.Vaig anar a veure i estava el meu pare posant els regals sota l’arbre.
Em vaig posar a plorar. Llavors el meu pare… Llegeix més»
