Jo em vaig adonar perquè la meva mare em va dir que anés a deixar les tovalloles al terra de l’habitació del meu germà.
Vaig entendre que em deia al calaix. Llavors vaig obrir-lo. I allí hi eren!!!
Els regals sense embolicar.
Li vaig dir a la meva mare:
– Que fan els regals a l’habitació del meu germà?
Em va respondre:
– Són pels aniversaris.
Però jo no li creia, perquè era tot el que jo havia demanat.
Al cap de 15 minuts em va dir la veritat i em vaig posar a plorar, perquè jo era una persona que creia molt. Vaig estar tot aquell dia preguntant coses: Per què no m’ho van dir, perquè em van mentir…
Ho vaig descobrir amb 8 anys, a 3r de primària.
A.A.
