ÉS MOLT ACLAPARADOR.
He après a cuinar, a netejar la casa i a rentar-me el cabell sola. He fet un pastís amb la meva àvia que estava molt bo. Surto de quan en quan amb la meva mare al carrer i també amb la meva àvia a comprar una mica. Els dies que no faig res em poso l’ordinador i miro els missatges i faig els deures.
No m’agrada el que està passant, perquè no puc sortir sense mascareta i és molt aclaparadora. Desitjo que la COVID_19 passi aviat.
Estranyo una mica l’escola, als amics i amigues. També trobo a faltar a algun professor o professora. Tinc moltes ganes d’anar de viatge.
LA SORT DE TENIR GERMANS.
En el confinament he après diferents activitats com per exemple, a cuinar, a tenir cura de les meves mascotes, a fer diferents tipus de manualitats, etc.
Aquest confinament també m’ha servit per valorar més tot i jugar a jocs que no jugava mai.
El millor per mi d’aquesta etapa ha sigut tenir 2 germans i 2 terrasses, però en canvi el pitjor ha sigut els primers deu dies que no sabia què fer ni com no avorrir-me.
Lo primer que vull fer quan s’acabi totalment el confinament són dos coses: anar a visitar la família i tornar a l’escola amb els meus amics.
LA VIDA POT CANVIAR DE SOBTE.
La quarantena i aquesta situació ens ha modificat la nostra vida de un dia a l’altre. Hem deixat darrere la nostra vida quotidiana per exemple, el nens han deixat d’anar a l’escola, els pares ara treballen des de casa i ja no poden sortir al carrer.
Quan jo vaig sortir em vaig sentir molt feliç perquè pensava que ja no estava en una presó. En aquells moments jo anava en bici amb la meva germana i per un moment semblava que mai haguéssim estat de quarantena.
El que més trobo ha faltar son els meus amics, l’escola i els dies on podem sortir sense cap problema, és a dir, una vida normal.
Espero que tota aquesta situació acabi el mes aviat possible i que ens puguem tornar a trobar.
EL MÓN DE LA MÚSICA.
En la meva casa he après moltes coses, per exemple fregar els plats, escombrar el terra, tocar el piano…El que més m’agrada d’aprendre a casa és tocar el piano perquè quan practiques el piano és com si estigués en el món de la música i també m’entretinc molt.
LA GENT NO ES CANSA D’APLAUDIR.
Des que va començar la quarantena, al principi vaig pensar que seria com unes vacances d’estiu però uns dies després em vaig adonar de que no era així:
No podia sortir al carrer i per això no tenia molts materials per fer manualitats i entretenir-me una bona estona fent manualitats.
Però no tot era dolent, vaig aprendre a reutilitzar molts materials per a fer manualitats, com envasos, capses de cartró inclòs un peluix trencat.
He cuinat pastís de poma i pa.
Com que els deures els manen per el classroom, he après a utilitzar millor l’ordinador, encara que cada dia trobo una cosa nova.
Ara pinto millor amb pinzell, perquè he tingut més temps per practicar.
També a fer mascaretes pel cabell amb productes que tenim a casa, encara que jo he no he notat gaire la millora.
He après que la gent, encara que ja ha passat molt temps, surt a aplaudir a les vuit, per demostrar als metges que els agraïm el seu treball. Jo pensava que la gent es cansaria però no.
I això és tot lo que se’m passa pel cap!
