A la meva classe tots els meus alumnes son molt vergonyosos, no parlen, i si parlen és molt fluixet, es posen vermells i no és comuniquen amb els professors.
Per cert, sóc l’Edu, el tutor dels nens i nenes de 6eA. Sóc una persona exigent però amb molta educació.
– Bon dia, avui jugarem a un joc que es diu vergonya fora i que és tracta d’escriure deu preguntes i per parelles les respondreu.
– Algun dubte? – Vaig dir.
– Ningú va dir res.
L’Ainara i el Pablo, que eren els més vergonyosos de tota la classe, es van posar en parella i van començar a fer-se preguntes.
– On vas néixer? va preguntar la Ainara.
– A l’hospital de Barcelona. – I tu? Va dir el Pablo…
Al principi els hi costava bastant, pero amb el temps tenien cada vegada menys vergonya i començaven a comunicarse entre ells, però no amb els professors.
Vaig parlar amb els altres professors i vam decidir que també ho farien amb els professors però d’altra manera:
No seria per parelles, per ordre de llista cadascú faria una pregunta i els professors les contestarien. Al principi, com els professors no els escoltaven, van pensar que no serviria per molt, però poc a poc cada vegada els feien més cas, fins que van entendre que, sense adonar-se, ja havien solucionat el problema i xerraven amb tothom.
